Monogràfics de La Local

25 anys

Foto d'arxiu: Foc del 1994 - Foto cedida per la Biblioteca de Can Baratau / lalocal

Marta  López | 09/08/2019 a les 12:44 0
 

“Los 25 años que tardarán en recuperarse los bosques de La Conreria parecen infinitos a la gente de Tiana”. Així començava la crònica de La Vanguardia del diumenge 14 d’agost del 1994. El foc ja s’havia apagat però ara venia la segona part: el balanç de danys i veure com de les 400 hectàrees forestals del terme municipal de Tiana, 350 havien caigut víctimes del foc. Prop del 90% dels boscos, matolls i vinyes van desaparèixer aquell 11 d’agost del 94.

Ara, aquells “infinits” 25 anys ja han passat, i la verdor ha tornat en gran part gràcies a iniciatives com la Plantada Popular a la zona de la Font de l’Alba i el procés de recuperació natural del bosc. Avui dia, predomina el matollar i arbres aïllats com els pins blancs, els pins pinyoners i les alzines. La recuperació total, però, encara portarà dècades.

Tot va començar a la zona de la Vallençana. A les quatre de la tarda es va iniciar un foc que va avançar amb gran rapidesa de sud a nord, cap a Badalona. Les flames van rodejar Can Ruti i van arribar fins a Tiana. A última hora de la tarda el foc s’havia endinsat fins a Alella. Així descriu la situació una crònica de La Vanguardia del divendres 12 d’agost:

“Llegó un momento en que nadie sabía dónde estaba el límite de las llamas. Los bosques de Badalona ardían, los bosques de Tiana ardían, los bosques de Alella ardían y el jefe de Protección Civil se lamentaba. “A este paso no lo pararemos hasta Port Bou.” Eran las siete y media de la tarde. Hacía apenas tres horas que se había iniciado el incendio y las llamas seguían devorando kilómetros y más kilómetros de matorrales y leña seca.”

El foc va entrar a Tiana per la zona de la Vall de Montalegre i Can Sentromà i ràpidament es van propagar per tot el terme municipal, passant pel poliesportiu i arribant a Alella. El taló de fons verd i arbrat de La Conreria es va veure envoltat de flames. La calor, però sobretot el vent, van dificultar la tasca d’extinció. En declaracions a La Vanguardia, el llavors alcalde, Josep Maria Escudé, manifestava que el foc “era imparable i fins que no va perdre la violència de les primeres hores, no el vam poder controlar”.

Sumat a això, el gran nombre d’incendis que aquells dies cremaven a tot Catalunya van fer impossible disposar de totes les dotacions que calien per poder fer front al foc i el paper dels voluntaris va ser clau. Tal com s’explica a l’article de la revista local “Fòrum de Tiana”, publicat a l’estiu del 2004 amb motiu dels 10 anys de l’incendi, “A Tiana es va viure una commoció sense precedents: grans, joves, petits, dones i homes, tots col·laboraven en la lluita contra el foc. Allà hi era tothom: veïns del poble i de les rodalies, la policia municipal de Tiana i Montgat, Protecció Civil, la Creu Roja, la Guàrdia Civil…”

El 12 d’agost, el canvi del vent de Ponent a Llevant va facilitar les tasques d’extinció. L’incendi de La Conreria va quedar controlat. Tenint en compte que el terme municipal de Tiana compta amb 790 hectàrees, i que 350 de les 400 hectàrees forestals es van cremar, aquell estiu es va perdre el 40% del territori. També hi va haver una víctima mortal: el cartoixà Agustí Corral, que feia de cuiner de la Cartoixa de Montalegre.

El butlletí d’informació municipal, que aleshores portava per títol “Nou Pins”, obria l’edició de l’octubre-desembre amb l’incendi. “El foc ens crema el patrimoni forestal”, titulava la portada, que recordava tant la data de l’11 d’agost com el preludi de Sant Joan. “L’estiu del 1994 serà recordat a Tiana per molts de nosaltres com un dels més tristos de la nostra recent història”, afirmava el butlletí en les dues pàgines inicials dedicades a l’incendi.

Torna a la pàgina principal

Marta López
Marta  López