El passat mes de gener, el portaveu de Junts per Tiana, Isaac Salvatierra, va denunciar al Jutjat Contenciós Administratiu núm. 16 de Barcelona el bloqueig per part de l’equip de govern a accedir a l’expedient relacionat amb la delegació de competències i la retribució corresponent a la regidora Marta Guàrdia.
El llavors líder de l’oposició va presentar a través de la seva advocada, Sílvia Requena, un recurs per a la protecció dels seus drets fonamentals, al·legant que s’estava vulnerant el seu dret de participació en els assumptes públics, i es sol·licitava com a mesura cautelar l’accés a la integritat d’aquest expedient administratiu.
Aquesta mesura es va fer efectiva el passat mes de març, quan el jutge va requerir a l’Ajuntament una còpia completa de l’expedient sobre la delegació de Guàrdia.
Ara, el Jutjat Contenciós Administratiu núm. 16 ja ha dictat sentència i dictamina que l’Ajuntament de Tiana, encapçalat en aquell moment per Marta Martorell, va vulnerar el dret fonamental a la participació i representació política de Salvatierra recollit en l’article 23 de la Constitució espanyola perquè no se li havia facilitat “dins del termini i de forma completa la documentació requerida”.
La sentència recull les al·legacions presentades per Isaac Salvatierra i per Marta Martorell. El primer defensava que les dilacions i els “silencis interessats promoguts per l’alcaldessa i el seu equip de govern després de les reiterades sol·licituds” havien vulnerat el seu dret fonamental a la participació i representació política, tal com confirma la mateixa sentència.
En canvi, Martorell assegurava que el consistori havia tramitat tots els expedients i sol·licituds d’informació “de forma completa” sense cap mena de voluntat “d’amagar total o parcialment part de la documentació” i que aquesta s’havia posat a disposició del regidor “de forma oportuna”.
Amb la resolució d’aquest sentència, però, el jutge constata que va existir una “obstrucció a la legítima tasca fiscalitzadora” que pretenia exercir Salvatierra. El magistrat reconeix que, més enllà de les declaracions que el regidor Jaume Darbra va fer durant el ple de gener, no va existir una oposició formal ni cap resolució que hagués denegat a Salvatierra l’accés a la informació.
Tot i això, argumenta que la vulneració del dret fonamental es pot produir tant si la denegació de l’accés es produeix de manera indeguda com si es produeix de facto, tal com succeeix en aquest cas, “impedint al representat públic tenir accés a tota la documentació o dificultant sobremanera el seu accés en uns terminis que raonablement li permetin exercir la seva tasca de control.”
Recordem que la principal discrepància que es va produir entre Junts per Tiana i l’equip de govern d’aleshores era sobre els terminis als quals s’havien d’acollir. Des de l’agrupació d’electors s’emparaven en els cinc dies de l’article 77 de la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local (LBRL), mentre que el govern apel·lava als 30 dies de la Llei de Transparència.
