Successos

El moment precís al lloc menys adient

Moment en què les persones confinades al restaurant on treballa l'Albert surten amb els braços enlaire cap al carrer. Foto: A.Garrit / lalocal

En Manolo Gonzalo i l'Albert Garrit van ser dijous passat a escassos metres dels atemptats de Barcelona i de Cambrils. Expliquen a La Local la impactant experiència.

Alèxia  Guilera | 22/08/2017 a les 14:58 0
 

Ser al moment precís al lloc menys adient: dos tianencs, l’Albert Garrit i en Manolo Gonzalo, van ser molt i molt a  prop, dijous passat, dels atemptats terroristes a Barcelona i a Cambrils, respectivament. Tots dos han volgut compartir amb La Local- Ràdio Tiana unes hores impossibles d’oblidar.

L’Albert, president de les Joventuts Socialistes de Catalunya de Tiana-Montgat, és un dels encarregats a un cèntric restaurant de menjar ràpid ubicat a la ronda Sant Pere amb Passeig de Gràcia de Barcelona. Dijous, va haver de passar-hi tota la tarda i part de la nit, tancat a dins, sense poder ni tan sols apujar la persiana. S’hi va haver de quedar més de 5 hores amb 65 persones més que, quan es va produir l’atemptat, eren a l’establiment.

Per la seva banda, en Manolo Gonzalo, exregidor del PP a l’Ajuntament de Tiana, havia acabat de sopar tocant al Club Nàutic de Cambrils -al costat del lloc dels fets- i es disposava a tornar en cotxe amb la seva dona cap a Roda de Berà, on hi tenen una casa.

L’Albert recorda que sobre les cinc de la tarda de dijous va començar a sentir crits i corredisses. Des de la porta del restaurant va veure “un allau de gent” que corria Passeig de Gràcia amunt amb el rostre desencaixat. D’entrada, diu, van pensar que era una falsa alarma, tal com ja ha passat força vegades al centre de Barcelona:

 

L’Albert i l’altre encarregat del restaurant van decidir confinar tothom al pis de sota, un soterrani, per evitar ser al nivell del carrer, on se sentien ambulàncies i crits de forma permanent. Malgrat la situació, el va impressinar la serenitat de la gent que havia quedat tancada.

Tot i que ell i la resta de treballadors no rebien instruccions de ningú, van prendre una sèrie de mesures per millorar la situació dins del possible:

 

El confinament al restaurant de l’Albert va durar fins les 7 de la tarda per la clientel.la, i fins les 10 de la nit per al personal que hi treballa:

 

Un cop al carrer, sobre les 22h, el silenci gairebé absolut i la quietud al centre de la ciutat van impactar l’Albert. Poc abans, un grup de Mossos havia registrar pam a pam el restaurant per si hi havia algú amagat.

 

Durant aquests dies següents a l’atemptat de Barcelona, a l’Albert li han cridat l’atenció dues coses: la crispació que encara es viu a l’ambient -que ha fet que cada tarda i hagi hagut almenys un allau de gent per falses alarmes-, i la “desaparició quasi total del client nacional” al centre, apunta.

L'Albert Garrit, aquest dimarts, amb el llaç negre símbol del dol pels atemptats a Catalunya del 17-A

L’Albert Garrit, aquest dimarts, amb el llaç negre símbol del dol pels atemptats a Catalunya del 17-A

Tocant el drama a Cambrils

Per la seva banda, en Manolo i la Mari Carmen, la seva dona, es van escapar per 5 minuts de trobar-se enmig del tiroteig que hi va haver al passeig Marítim de Cambrils la matinada de dijous. Els 5 minuts que, afortunadament, ella va invertir en anar al lavabo just després de sortir d’un restaurant. Sortien de sopar amb uns amics. Havien deixat el cotxe a pocs metres del punt on els Mossos van abatre 4 dels presumptes terroristes, i van aconseguir arribar-hi:

 

Mari Carmen i Manolo, aquest dilluns a casa seva

L’exregidor del PP i la seva dona, aquest dilluns a casa seva

El Manolo i la Mari Carmen no van reaccionar a la vegada a l’horror que podien haver viscut. Ell, explica, va ser conscient quasi al moment de l’impacte que li suposava estar vivint aquells fet. A ella, tota l’angoixa li va aparèixer dies després:

 

Ara, passats els dies, tots tres coincideixen que aquelles hores han deixat una empremta inesborrable tant al país com a les seves vides.

Creative Commons License
Alèxia  Guilera