Cultura

Una foto de l’envelat de Tiana forma part d’una exposició que recorre Catalunya.

Aquesta és la foto que apareix a l'exposició: un concurs de cors a l'envelat de Tiana. Foto: Departament de Cultura / Alexia Guilera

Hi apareix un moment del concurs de cors que es va fer els anys 1953 i 54. Fins el 18 de març la mostra, organitzada per la Generalitat, serà al Museu de Badalona.

Alèxia  Guilera | 22/02/2018 a les 11:35 0
 

Una imatge d’un concurs de cors feta a l’envelat de Tiana els anys 50 forma part de l’exposició “L’Envelat, arquitectura singular i símbol de la festa major”, que recorre Catalunya des de fa uns mesos. La mostra, coorganitzada per la Generalitat i l’institut Ramon Muntaner, és aquest mes i fins el 18 de març al Museu de Badalona.

La imatge del cor que actua a Tiana -integrat, com es pot veure a la fotografia exposada, només per homes ja que era un cor de Clavé- pertany a l’any 1953 o 1954. Aquells 2 anys es va fer un concurs de cors a l’envelat del poble i Tiana hi va participar amb el “Coru”, la Societat Coral Joventut Tianenca.

Molt probablement la foto de l’exposició la va fer un dels fotògrafs que millor va recollir la vida social tianenca: Francesc Fernández, en “Frasquito”, explica l’historiador local Josep Maria Tòffoli:

 

A l’exposició també hi ha dos documents més procedents de Tiana: dues fotos de plànols de l’envelat tianenc. En ells hi surt la distribució de les llotges i cadires per tal que la gent comprés les seves localitats durant la festa major corresponent. Generalment es comprava tota o part d’una llotja, per exemple, per a tots els dies de festa major.

Els anys 50, l’envelat era una peça fonamental de l’oci dels tianencs i tianenques que pertanyien a la classe treballadora, la majoria dels quals podia dedicar pocs dies a l’any a l’esbarjo.

La fotografia que es pot veure a l’exposició és una còpia que un dels comissaris de l’exposició, en Francesc Albardaner, va demanar donat el seu valor social i cultural.

Envelat al poble fins el 1993

A Tiana hi va haver envelat fins el 1993. Els anys 40 l’instal.laven al solar que hi havia entre els carrers Marquès de Monistrol, La Pau i passeig Vilesa, ja que encara no s’hava edificat ni el sindicat ni les casetes que hi ha ara.

Anteriorment, l’envelat ocupava la Plaça de la Vila. Des dels anys 50 fins que va desaparèixer es va instal.lar a l’antic camp de futbol, tot i que els últims anys ja no era pròpiament un envelat, diu en Tòffoli:

 

Fotografies badalonines a l’exposició

Un aspecte interessant de l’exposició al Museu de Badalona és que aquest  ha incorporat a la mostra documents i fotografies dels seus propis fons. Són documents històrics -cartells i programes de festa major- que expliquen la història dels envelats a Badalona. Només es podran veure al pas de l’exposició per aquest museu municipal. I és que durant anys, Badalona va ser considerada la capital dels envelats a Catalunya: n’havia arribat a tenir 5 alhora. S’instal.laven a la platja el mes d’agost, durant la festa major de la ciutat.

Alguns dels documents badalonins de l’exposició daten del 1908, i en molts casos no havien estat mai exposats. Part d’aquest valuós llegat procedeix del badaloní arxiu Cuyàs. L’Esther Espejo, tècnica del Museu de Badalona, ho explica:

 

Com a complement, al vestíbul del Museu de Badalona es pot veure la pel·lícula d’una festa major de principis del segle XX, procedent del fons Cuyàs.

L’envelat com a bé patrimonial

L’objectiu d’aquesta exposició és rescatar de l’oblit, reivindicar i posar en valor l’envelat com a bé patrimonial. També, fer veure que va ser una creació original i significativa de l’arquitectura i de la cultura popular festiva catalana. A més, la mostra pretén estimular la recerca històrica i la salvaguarda documental i material dels envelats, a més d’impulsar-ne la recuperació amb nous formats.

La fotografia de l’envelat tianenc serveix per il.lustrar un apartat important de l’exposició: el de l’associacionisme cultural. S’hi explica l’eclosió i la proliferació a Catalunya, a mitjan segle XIX, d’ateneus, casinos, casals, cercles. Un d’ells va ser la Societat Coral Joventut tianenca. Tenien la finalitat de crear espais de sociabilitat, de convivència, d’instrucció i d’esbarjo.

Aquest fenomen va significar, explica l’exposició, un complement indestriable per a la difusió i l’èxit dels envelats, ja que normalment eren aquestes entitats les que promovien el ball i els actes de les festes majors. També eren les que llogaven els envelats per tal de poder encabir-hi els seus socis i sòcies, convidats i els forasters que acudien a les festes.

L’exposició viatjarà cap a l’Espai Ateneu de Sant Vicenç de Castellet (Bages) després del 18 de març.

Alèxia  Guilera