Els ossos soterrats, de Silvestre Vilaplana
El guanyador del 3r Premi Memorial Agustí Vehí torna a aquesta cinquena edició per presentar el llibre que li va donar la victòria l’any passat. La novel·la de Vilaplana transcorre en dues línies temporals que es desenvolupen de manera paral·lela. D’una banda, relata la història de cinc homes que van ser executats després de la guerra civil. D’altra banda, explica la lluita d’una arqueòloga per destapar una fossa comuna a l’època actual. Així, l’autor pretén fer una crítica a tots els obstacles que està posant el govern espanyol per desenterrar a les víctimes de la dictadura.
Mala lluna, de David Marín
El món de les estrelles i els satèl·lits és el que ha servit d’inspiració a Marín per escriure la seva primera novel·la. Un relat negre que comença amb la mort d’un dels dos astrònoms de l’observatori del Montsec i la desaparició de l’altre. A partir d’aquest moment, el sergent Rull, l’agent Núria Riu i el caporal Coscubiela començaran una investigació que els hi portarà a través de Lleida, Balaguer i la Vall d’Àger.
El barceloní David Marín ha volgut retre homenatge a la terra on, actualment, treballa com a periodista d’El Punt Avui. Per això, molts dels seus personatges parlen en lleidatà.
L’últim defensa, de Jordi Agut
La primera novel·la del també periodista Jordi Agut barreja les seves dues grans aficions: la literatura negra i el futbol. Aquest llibre comença amb un assassinat al costat de l’estadi Maksimir, a Zagreb, després d’un partit entre el Dinamo i el Rijeka. Un crim que més tard es vincula amb un grup terrorista i que portarà a l’agent de la Interpol George Mitchell a iniciar una persecució per un total d’onze ciutats europees.
Agut assegura que, tot i incloure dades futbolístiques pels aficionats a l’esport, també ha volgut fer un llibre que pugui ser interessant per qualsevol lector.
La puta d’oros, d’Elena Torres
La venjança és el tema principal d’aquesta novel·la de Elena Torres que, com Els ossos soterrats, fa referència al franquisme a través de dues línies temporals. Al febrer de 1976, un escamot de l’extrema dreta apallissa a una jove contrària a Franco i la dóna per morta. Malgrat tot, ella sobreviu i marxa a l’estranger. Quan torna al 2008, els odis, les rancúnies i les misèries del passat tornen a estar tan vius com llavors.
No escatimeu el flit!, de Pop Negre
Una immigrant nicaragüenca en coma per una sobredosi d’heroïna i un ciutadà xinès penjat pels peus a l’antic pantalà de CAMPSA. Aquests són els dos incidents que inicien el relat de Pop Negre i que posaran en marxa al periodista de successos Fèlix Barba i a la seva neboda Tània Moll, de la divisió d’afers interns dels mossos d’esquadra.
Amb aquest punt de partida, l’escriptor sota el pseudònim Pop Negre ha establert un paral·lelisme entre l’esclavitud del passat i l’actual, fent evident que no són tan diferents.
A la seva pell, de Raquel Gámez
Raquel Gámez fa una crítica al sistema carcerari espanyol a través de la història del Leo. Aquest jove, empresonat de manera injusta, rep un tractament inhumà durant el seu confinament. Tot i així, trobarà un nou suport en l’educadora social Gal·la, que lluitarà per demostrar la seva innocència.
Per escriure la història, Gámez s’ha inspirat en la seva experiència com a educadora social. A més, també ha utilitzat com a referent les vivències a la presó de Rodrigo Lanza i el suïcidi de Patricia Heras, dos casos que s’explicaven en profunditat en el documental Ciutat Morta.
Tros, de Rafael Vallbona
Aquesta novel·la, guanyadora del XXV Premi Ferran Canyameres de novel·la policíaca, transcorre en un triangle de pobles perduts entre el Segrià Sec i les Garrigues. Allà cobrarà força la figura del sometent, una patrulla veïnal que vol evitar robatoris a les finques dels pobles. Un fill que ha tornat a casa per cuidar del seu pare i el seu progenitor es convertiran així en els dos protagonistes quan l’intent de robatori es produeixi a la seva finca.
El llibre, segons l’autor, és una barreja entre A sang freda, de Cormac McCarthy, i els westerns de John Ford.
Quaderns i Assassins de ponent, de Ramona Solé
Ramona Solé arriba al Tiana Negra amb dues novel·les. D’una banda, Quaderns, on la investigació s’inicia a partir de les notes que han pres dues nenes d’un poble de Lleida. Aquests escrits registren els moviments dels veïns i serviran de punt de partida per trobar a una dona desapareguda, destapant també alguns dels secrets de la comunitat.
D’altra banda, Assassins de ponent, és un recull de dotze relats curts criminals que transcorren en diferents espais ponentins emblemàtics i que han escrit dotze autors lleidatans. Altres dels escriptors que han participat són Mentuy i Sanjuan.
La venjança de la Vall Fosca, de Carles Mentuy
Aquesta novel·la ens trasllada a la Vall Fosca, als Pirineus. Allà, al 1999, un mosso que acaba d’arribar des de Barcelona s’haurà d’enfrontar a una nova realitat rural i a una guerra ferotge entre famílies. Els personatges de la novel·la s’ubiquen, per tant, en un punt mitjà entre la màfia i la vida de pagès.
Allò que va passar a Cardós, de Ramon Solsona
Solsona ens ubica al 1965 a la vall de Cardós. En aquest context, l’autor se centra en l’assassinat d’un guàrdia civil, enmig d’un context molt més ampli de renovació després de la Guerra Civil Espanyola. La televisió, els sis-cents i el turisme arriben a les terres dels Pallars i a les comarques veïnes, però també ho fan noves corrupteles i noves maneres de contraban. Un canvi no gaire fàcil de pair.
Cendra, de Sílvia Mayans
En aquesta novel·la, l’autora recupera al fotògraf i investigador ocasional Elíades Bel per resoldre un nou misteri a les terres de l’Ebre. La recerca d’una família dispersada després de la guerra civil, en un context de assassinats, corrupció i empresaris sense escrúpols, portaran al protagonista des d’Arnes a Horta de Sant Joan, passant per Gandesa, Tortosa, Alcanyís, Tarragona i Cornellà de Llobregat.
Els àngels de Sóar, de Jordi Pijoan
Els dietaris del diplomàtic estatunidenc Charles Slott són el punt de partida d’aquesta novel·la de Jordi Pijoan. L’empresari Miquel Garriga, enlloc de cremar aquests documents del seu oncle polític, els va vendre i, ara, els ha de recuperar. Sota aquesta premissa, el relat de Pijoan critica importants problemes globals com la recerca encoberta de armes químiques i biològiques, la implicació de les administracions estatals en el tràfic de drogues i el saqueig d’Àfrica i Sud-Amèrica per part de les potències occidentals.
Procés enverinat, de Salvador Balcells
Dues morts per causes polítiques inicien aquest relat de Salvador Balcells. D’una banda, el tiroteig a un simpatitzant independentista quan estava recollint signatures en suport d’una DUI. D’altra banda, l’enverinament amb un bolet letal a un dels quatre dirigents castellonencs d’Unió Democràtica Popular, justament l’únic que estava a favor de fer un referèndum pactat sobre la independència de Catalunya.
El sotsinspector Emili Espinosa és farà càrrec de l’enverinament. Ell sempre s’ha volgut mantenir allunyat de la política. Però ara, més que mai, serà impossible.
No ho podia assegurar amb certesa, de Planeta Lletra
Aquesta antologia de quinze relats curts, escrits per diferents autors del Maresme, és una publicació de la revista Planeta Lletra. Totes les històries transcorren a la ciutat de Mataró on, segons la revista, conflueixen l’essència de Chandler, els misteris de Highsmith, la força narrativa de Connelly i la brillantor de Coben.
Alguna cosa no del tot neta (però no gaire perillosa), d’Ignasi Oliveres
Aquesta novel·la d’Ignasi Oliveres va ser la guanyadora de la segona edició del Premi Literari Autor Revelació, un guardó que entreguen l’editorial Rosa dels Vents i l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Aquest thriller, ambientat en la Barcelona actual, entrecreua les històries de quatre personatges que no es regeixen per les normes o per la moralitat. D’aquesta manera, Oliveres crea un relat on els que sempre reben són els més dèbils. Una història negra, crua, real, però no policíaca.
L’Oliwier H., de Gemma Artasu
La nova novel·la de Gemma Artasu resol les qüestions inacabades de Mariona Cohen. Per això, els tres inspectors de la policia catalana que eren secundaris en aquella novel·la, ara esdevenen protagonistes. De fet, en aquest llibre, Artasu analitza com la deformació professional d’aquests tres personatges acaba intoxicant també la seva vida personal.
El somriure de Darwin, d’Anna Maria Villalonga
Anna Maria Villalonga abandona en El somriure de Darwin el trepidant ritme del thriller i ens ofereix una novel·la de ritme pausat que explica les històries paral·leles de tres personatges diferents. De personatges com el Max, que s’ha d’enfrontar a una vida sense sostre a Barcelona, però també d’altres ben mudats. Realitats molt diferents però amb un objectiu comú: buscar el camí per poder alliberar-se de la solitud, la ira i l’odi irracional.
No n’estiguis tan segur, de Lluís Llort
Set dies. Aquest és el temps que necessiten els personatges del Lluís Llort perquè l’assassinat d’un jove en un despatx de Barcelona passi de ser un cas rutinari a transformar-se en un crim molt diferent. Un incident vinculat de manera imprevisible amb tot tipus d’elements del gènere negre: des de la violència i el sexe, fins a la corrupció i les màfies.
Espurnes de sang, d’Antoni Serra
Aquest llibre que el mallorquí va publicar al 1989 ara s’ha reeditat perquè el puguin gaudir les noves generacions. La novel·la explica la història de Celso Mosqueiro, un detectiu portuguès que viu a Mallorca i que s’embarca a Roma per trobar uns diamants desapareguts.
Foc verd, de Jordi de Manuel
Foc verd és la vuitena novel·la de Jordi de Manuel protagonitzada per l’inspector de policia Marc Sergiot. Ara, serà durant unes vacances a pocs quilòmetres de A Coruña, quan l’investigador s’haurà d’enfrontar a dos casos molt separats en el temps i aparentment inconnexes, que pertorbaran la seva tranquil·litat.
Sense cadàver, de Fàtima Llambrich
Amb aquest llibre de no ficció, la periodista Fàtima Llambrich repassa el cas judicial de Ramón Laso. Laso va ser condemnat a 30 anys de presó al 2009 per matar a la seva parella i el seu cunyat a Tarragona. Però el més curiós és que se’l va condemnar sense que apareguessin els seus cadàvers, ni restes biològics, i també sense testimonis ni confessió.
Llambrich explica al seu llibre la complexitat de la investigació que va fer la Unitat Central de Persones Desaparegudes dels Mossos i recull les entrevistes que va fer als principals protagonistes de la història, inclòs Laso.
Tota la veritat, de Núria Cadenes
L’assassinat a la seva casa d’estiueig de Robert Mascaró, un peix gros, és el punt de partida d’aquesta novel·la de Cadenes que ha guanyat el 7é Premi Crims de Tinta. La història compta amb 15 veus narradores entre periodistes, policies i advocats que es relacionen entre elles per arribar a esclarir aquest crim, on té un pes molt important la violència soterrada.
El misteri del bressol buit, de Montse Sanjuan
Aquesta novel·la és la segona entrega de les aventures de l’Anna Grimm, una mossa d’esquadra destinada a Lleida. La investigació que ocupa en aquest cas a la sergent és l’assassinat d’una parella i la desaparició del seu fill petit. Després de la presentació de la vida de Anna Grimm en la primera novel·la, en aquesta segona part l’autora crea un història trepidant amb un crescendo molt ben treballat.
L’imperi dels lleons, de Sebastià Bennasar
La nova novel·la del director del Tiana Negra ens situa al 2006, quan la banda criminal de Jean Neige ha aconseguit el control sobre la màfia de Lyon, després d’haver recorregut un llarg camí de sang des del 1972. Però ara és el fill del Neige qui haurà de mantenir aquest control, enmig d’una xarxa de corrupció urbanística i prostitució.
No abandonis quan el rastre és calent, de Xavier Álvarez
El debut literari d’aquest mosso en actiu se centra en una xarxa de tràfic de menors. De fet, la desaparició de tres nens, un d’ells el fill d’un narcotraficant mexicà, és l’eix central d’aquesta novel·la negra que ens recorda la violència amagada que ens envolta i que no coneixem.
La Gomorra catalana, de Joan Queralt
Aquest llibre recull la investigació periodística realitzada per Joan Queralt sobre la presència de la Camorra, és a dir, l’organització criminal napolitana, a Catalunya. Durant el seu relat, Queralt va descobrint com Barcelona va esdevenir una base de operacions del clan Amato i va passar així a formar part d’una xarxa de tràfic de tot tipus. Des de combatents, fins a drogues i diners.
