Dona | Personatges de Tiana

Rahma El Haiek: “Els musulmans som tan víctimes, o més, d’aquests atemptats a Catalunya”

La Rahma a casa seva, aquest dijous / Alexia Guilera

Una setmana després dels atemptats terroristes a Barcelona i Cambrils, La Local ha volgut saber què pensa i què sent aquesta dona independent i lluitadora, musulmana practicant, que ha viscut i treballa a Tiana.

Alèxia  Guilera | 24/08/2017 a les 13:28 0
 

No és gaire fàcil ser obertament musulmana a la nostra societat. Menys encara els darrers dies: anar pel carrer amb “hijab” (vel o mocador) deixa de ser el que és, una opció estrictament personal, per convertir-se, massa sovint, en motiu de desconfiança i assenyalament. Ho explica amb tristesa la Rahma. Fa més de 40 anys que viu entre Montgat (on va arribar els anys 70 i ha crescut amb la seva família) i Tiana (on viu part de la seva família i on ha escolaritzat els seus dos fills). Amb dolor, no hi ha dia que no hagi de deixar clar en algun moment que, tal com ella diu, “el terrorisme no té a veure amb una nacionalitat ni amb una religió”.

Una setmana després dels atemptats terroristes a Barcelona i Cambrils, La Local ha volgut saber què pensa i què sent aquesta dona independent i lluitadora, musulmana practicant, que ha viscut i treballa a Tiana.

DSC_0440

En contra del que podria semblar, a mesura que passen els dies següents als atemptats la Rahma, explica, està cada cop pitjor: li costa dormir i se sent profundament trista. Pensa que la majoria dels mitjans de comunicació, a l’hora de referir-se als autors dels atemptats de dijous, sovint fomenten el racisme cap als musualmans, i no al contrari:

 

La Rahma és mare de dos nois: un de 18 que entrarà a la Universitat aquesta tardor i un de 12, que començarà 1r d’ESO a l’institut de Tiana també aquest curs. Com a mare i com a integrant d’aquesta societat creu que, més enllà del fet que els joves terroristes de Ripoll haguessin portat una vida “normal”, hi ha hagut altres factors -de molt de pes- que han fet que aquell grup es decantés pel camí del fanatisme radical i violent. Factors, remarca la Rahma, que amb una educació basada en uns determinats valors i, sobretot, donada de forma conjunta per musulmans i no musulmans, haguessin impedit que creixés la llavor de l’odi en tots ells:

 

Tot plegat fa que la Rahma, que se sent a parts iguals catalana i marroquina, reflexioni sobre la doble condició de víctimes en què els atemptats de fa una setmana col.loquen a la comunitat musulmana i/o marroquina:

 

De fet, però, la Rahma vol subratllar que el racisme ja hi era, i hi és, a la nostra societat. Els atemptats de Barcelona i Cambrils l’únic que han fet ha estat fer-lo aflorar:

 

Hi ha un altra explicació que la Rahma, i moltes altres persones d’origen marroquí, es veuen obligats a donar aquests dies: per què molts musulmans i musulmanes no han sortit al carrer? li demanen. Molts d’ells i elles són justament aquests dies al Marroc, de vacances, explica la Rahma, i a pocs dies de celebrar en família l’Eid al Adha (la festa del xai o celebració del sacrifici), una de les dues celebracions més importants de la comunitat musulmana.

Tot plegat fa que les persones que són allà però viuen aquí sentin “amb impotència i tristesa” el que ha succeït a Catalunya aquests dies, remarca la Rahma.

Una infantesa feliç a Montgat i a Tiana

La Rahma va arribar a Montgat els anys 70, juntament amb els seus pares i els seus germans i germanes. Va créixer al barri de les Bateries, en un poble generós amb qui tenia ganes de treballar, explica. Eren uns anys en què no era difícil ni trobar feina ni mà d’obra disposada a fer-la. De famílies del Marroc, però, no n’hi havia ni una, a Montgat, recorda. Tanmateix, va créixer “tranquil.la”, jugant al carrer i anant a escola al Salvador Espriu, on hi va fer amistats que encara conserva. Per això, li dol que hi hagi qui la mira com a forastera:

 

Els dies següents als atacs terroristes, vol destacar la Rahma, també se li han acostat persones, conegudes i desconegudes, que li han mostrat plena solidaritat. Amb totes elles, com una sola comunitat, ara cal seguir educant contra la intolerància que no és res més que el fruit del desconeixement, diu la Rahma.

Escolteu l’entrevista sencera en aquesta mateixa notícia.

Alèxia  Guilera