L’Albert Freixas, en “Iaio”, i el seu jove equip de tècnics enllesteixen aquests dies la revisió anual de la Sala Albéniz: treure la pols de racons inaccessibles, repassar un per un els cables de llum i so o netejar a fons fins la darrera volta del focus més esquerp. En Iaio, responsable de manteniment del teatre tianenc, comanda una revisió i posada a punt que es fa cada estiu des d’en fa una quinzena:
Amb 115 anys, la Sala Albéniz pateix mals de vellesa. Si hi afegim, tal com explica en Iaio, que no la van edificar amb fonaments i que els materials amb què es va construir, el 1911, no eren de primera qualitat, aquest manteniment anual es fa absolutament imprescindible:
Amb cada peça que es revisa, en cada instrucció -càlida però precisa- als nois que treballen amb ell, traspua l’amor d’en Iaio pel teatre en general i per la Sala Albéniz en particular. Què hi fan i com són, exactament, aquestes tasques de manteniment?
L’Ernest, l’Arnau, en Roger i en Martí són els nois que ajuden en Iaio en totes aquestes feines de manteniment. És un equip molt jove, la pedrera de tècnics teatrals de la sala Albéniz.
Tots plegats, escolten amb admiració cada instrucció, sempre acompanyada d’una petita explicació tècnica, que el mestre els dóna:
D’entre el grupet d’aprenents destaca en Martí: amb només 12 anys ja en fa un parell que ajuda i, sobretot, oberva molt atentament, el funcionament de tot aquest món paral.lel a l’escena. Sempre al costat d’en Iaio. Per això, és inevitable pensar en la tendra relació entre el nen Salvatore i el projeccionista Alfredo al film “Cinema Paradiso”. En Martí ens explica d’on li ve aquest interès per les entranyes de l’escenari:
És difícil no preguntar-se què seria de la Sala Albéniz sense el seguiment constant, tècnic i espiritual, d’en Iaio. Ell en pensa això:
Les tasques de manteniment de la Sala Albéniz acabaran la setmana vinent, quan torni -i sigui revisat- l’equip de so del teatre tianenc, que durant el mes de juliol ha donat suport a diversos actes culturals al poble.
