Personatges de Tiana | Successos

L’Ana, la Diana i en Júlio, de Mèxic, parlen de la seva vivència del terratrèmol

D'esquerra a dreta: l'Ana, la Diana amb el seu fill, i en Júlio, tots tres viuen actualment a Tiana. / annamolas

A l’Ana Ortiz, la Diana Espinosa i en Júlio González els va tocar viure la catàstrofe del terratrèmol de Mèxic del 19 de setembre des de Tiana, on viuen actualment. L’incident ha causat més de 300 morts confirmades a tot el país, on tots tres hi tenen familiar i amics.

Anna  Molas | 28/09/2017 a les 12:52 0
 

Totes les persones de Mèxic, coincideixen els tres entrevistats, viuen amb el record del terratrèmol de 1985, que va ser de 8,1 a l’Escala de Richter i que va provocar milers de morts i ferits. Aquell episodi va marcar un precedent en la consciència ciutadana, que davant de la molt qüestionada lentitud institucional, es va autogestionar de manera massiva per realitzar les tasques de rescat, ajudar als ferits i atenció als damnificats. El traumatisme de la vivència ha fet que sigui impossible parlar del sisme que ha viscut el país aquest setembre sense mirar enrere i recordar el del 1985.

El primer que volen deixar clar és que malgrat que el més atès pels mitjans de comunicació ha estat el terratrèmol del dia 19 d’aquest setembre, en aquell moment la població encara estava sortint de l’ensurt del sisme del dia 7 del mateix mes, que va afectar sobretot Oaxaca i Chiapas. Són zones on, a causa de la pobresa i l’antiguitat de les construccions, hi va haver una gran afectació.

Per tots tres va ser molt xocant rebre els primers missatges de familiars i amics de Mèxic. La sensació, afirma textualment Ana Ortiz, era de ser a la “fi del món”. Així ho explica:

 

L’autogestió ciutadana, igual que va passar al 1985, ha estat un dels pilars més forts en la gestió de la crisi. Els anomenats “topos”, associacions sense ànim de lucre per fer rescats quan hi ha terratrèmols, van estar des de les primeres hores fins a dia d’avui, treballant per treure totes les persones, fossin vives o mortes. A altres nivells, la població en general ha actuat en xarxa per assistir a totes les persones afectades. L’Ana i en Júlio afirmen que aquesta manera de fer forma part de l’ADN dels mexicans:

 

Per la seva banda, Diana Espinosa va rebre la terrible notícia que un dels edificis que s’havia enderrocat era el laboratori on ella havia treballat durant anys. Gràcies a excompanys de feina va poder seguir la catàstrofe. Ens explica com va ser:

 

La reacció dels diversos partits polítics ha deixat un sentiment de decepció generalitzada en els mexicans. En plena preparació de les eleccions presidencials del 2018, els partits han al·legat que no poden fer donacions per la catàstrofe amb els diners públics de la campanya electoral perquè això implicaria “canviar la llei”. En Júlio, tot i això, explica que la desconfiança cap a les institucions governamentals ja és habitual. Així ho afirma:

 

Els terratrèmols són del tot imprevisibles, afirmen a cada desastre els geòlegs. Per això preguntem als entrevistats quines coses que sí que estan sota el control humà haguessin pogut fer que la catàstrofe no fos tan gran. Així han opinat:

 

Mèxic viu actualment una allau de donacions pels danys causats pel terratrèmol. La por, ara, és que s’aturin quan la notícia surti del focus mediàtic.

Anna  Molas