Com cada any, el Tiana Negra rebrà a alguns dels escriptors més consolidats del gènere policíac, però també dedicarà un espai a aquells autors que han publicat la seva primera novel·la negra o, fins i tot, el seu primer llibre. La taula rodona “El ball negre dels debutants”, que se celebra aquest dissabte a les 10:00, estarà enfocada precisament a aquests autors i, un d’ells, serà el periodista esportiu Jordi Agut.
Al festival, Agut presentarà el seu debut com a novel·lista: L’últim defensa. El periodista de Regió7 ha decidit arriscar-se finalment a publicar una obra de ficció perquè, segons ell, “li agrada molt escriure” i volia fer-ho d’una manera diferent a la seva feina periodística. Per al bagenc, de fet, l’escriptura del llibre va ser un procés “molt difícil”, però al mateix temps molt “reconfortant”.
El periodista va enviar-li el seu llibre al Sebastià Bennasar just quan havia passat la quarta edició del Tiana Negra i ell li va prometre que el tindria en compte per a la cinquena edició. Un any després, el director del festival ha complert la seva promesa i ha inclòs a Jordi Agut en una taula rodona.
Agut, que porta 18 anys treballant com a periodista esportiu, assegura que la seva devoció pel futbol li ve “des de ben petit”. Per aquest motiu, amb L’últim defensa, ha volgut barrejar aquest esport amb una altra de les seves aficions: la literatura negra. Una barreja que ell veu molt evident, però que escasseja dintre del gènere.
La història de la seva novel·la recorre més d’onze ciutats europees. Un recorregut ambiciós que l’Agut va tirar endavant perquè volia inspirar el seu relat en una Eurocopa. Per això, va decidir que l’acció es desplacés d’un país europeu a un altre, donant-li al llibre un aire de “carrusel esportiu”. A més, per fer de lligam entre tots aquests països va crear com a protagonista a un inspector de la Interpol, que té autoritat per actuar en tots ells.
L’eix central de la novel·la és la lluita contra les apostes esportives, però també contra el terrorisme. Aquest segon tema, però, no es va inspirar en els grans atacs que s’han produït durant l’últim any, perquè l’autor havia començat a escriure el llibre abans. Tot i així, després dels atemptats a França i Alemanya, Agut es va sorprendre de la proximitat que hi ha entre la realitat i la ficció.
Com homenatge als aficionats al futbol, Agut ha volgut incorporar moltes dades futbolístiques reals al seu relat. Malgrat tot, l’escriptor assegura que ha volgut fer un llibre que també fos interessant per aquells als quals “no els hi agrada gens l’esport”
De fet, assegura que el llibre ho ha llegit “gent de les dues bandes” i destaca que, a la majoria, els hi ha interessat, per sobre de tot, la història negra que s’explica.
La novel·la està publicada per Stonberg i Agut considera que l’interès d’aquesta editorial pel seu llibre li ha “facilitat molt les coses”. Tot i així, l’escriptor destaca que el procés de promoció, distribució i venda des d’una editorial petita és molt complicat. Segons ell, li obliga a plantejar el llibre com un “long seller”. És a dir, com una obra que es va venent poc a poc però durant molt temps.
A més, Agut considera que aquest procés de distribució es torna encara més difícil si el llibre és en català. El gran nombre de lectors en castellà fa que, fins i tot ell, estigui buscant una altra editorial perquè li publiquin en aquesta llengua.
Sembla, però, que Jordi Agut no vol abandonar el món de la literatura ara que s’ha iniciat. De fet, la seva primera novel·la és també la primera part d’una trilogia. Així com L’últim defensa transcorre durant una Eurocopa, les dues següents parts ho faran durant un Mundial i durant uns Jocs Olímpics. A més, el segon i el tercer llibre parlaran, respectivament, sobre la corrupció a l’esport i sobre el dopatge.
