El matí de dissabte del Tiana Negra destaca sempre per la gran quantitat de novetats literàries que passen per la Sala Albéniz. Enguany, el món rural ha tornat a tenir un espai molt especial, amb una taula rodona dedicada exclusivament als escriptors que havien ambientat les seves novel·les fora de Barcelona.
Aquest és el cas de la lleidatana Ramona Solé, que amb la seva novel·la Quaderns ha volgut demostrar que “als pobles no tothom és tan bo, ni està tan sa”. Carles Mentuy, per la seva banda, ha volgut ambientar el seu relat La venjança de la Vall Fosca en un lloc que sempre considerarà “la vall de la seva família”.
Sílvia Mayans, en canvi, ha escollit les terres de l’Ebre com l’escenari de la seva novel·la Cendra per la riquesa lingüística que ofereix aquesta terra i Jordi Pijoan, amb Els àngels de Soar, ha fet un viatge fora de Barcelona i del país per saber quines eren les múltiples branques que sortien de la lluita pels drets civils LGBT.
Però Ramon Solsona ha decidit ambientar la novel·la Allò que va passar a Cardós al món rural per una raó concreta: la riquesa literària que oferia el Pirineu. Tot i així, l’escriptor considera que l’entorn on transcorre la història és el menys important, sempre i quan el relat sigui interessant.
Solsona també ha volgut destacar el caràcter proper del Tiana Negra i ha destacat la importància d’aquest tipus d’esdeveniments per mantenir un contacte directe amb els lectors.
Una novel·la negra sense barreres
A l’última taula rodona del matí, el Tiana Negra ha dedicat un espai a aquelles novel·les negres que trenquen amb les estructures clàssiques del gènere. Un acte que ha comptat amb una de les habituals del festival: Anna Maria Villalonga, que ha presentat El somriure de Darwin, la seva segona novel·la negra. Un llibre que, segons l’autora, és molt diferent a la seva primera obra.
El nou relat de Villalonga entrecreua la història de quatre personatges, posant el focus principal en un sense sostre. Una estructura que permetia a l’autora explicar una història de perdedors. És a dir, “de gent que passa per la vida amb moltes dificultats”.
Aquests personatges, de fet, s’han d’enfrontar a “unes carregues del passat” que no són seves, sinó heretades, i que els hi generen tot tipus de reaccions diferents.
Qui també utilitza una estructura amb quatre personatges és Ignasi Oliveres amb la seva novel·la Alguna cosa no del tot neta, però no gaire perillosa. Un relat sobre tot allò que és capaç de fer una persona per complir els seus “somnis”.
La fundació Planeta Lletra també ha estat present en aquesta última taula rodona del matí per parlar dels reculls d’històries negres, ambientades a Mataró, que publiquen cada any com a resultat d’un concurs. I Gemma Artasu ha parlat de la seva novel·la L’Oliwier H., un exponent del que és coneix com a domestic noir i un exemple de com “ensenyar les aigües tèrboles” que s’amaguen sota la superficialitat quotidiana.
Un espai per l’oci
El matí de dissabte, però, també ha destacat per l’estrena de les cadires d’orelles. Els interrogatoris a Salvador Balcells, Rafael Vallbona, Lluis Llort i Jordi de Manuel han fet les delícies del públic amb preguntes sobre temes tan inesperats com Quentin Tarantino o la vinculació entre la novel·la negra i el pensament d’esquerres.
