El diumenge 28 d’abril tindrà lloc la jornada electoral de les generals per escollir un nou govern i els representants del Congrés i el Senat. A Tiana, estan cridats a votar un total de 6.711 tianencs i tianenques, 133 persones més que als últims comicis a escala espanyola, el juny del 2016.
En total, es disposarà de 13 meses electorals, repartides en 5 col·legis:
Secció 1. Can Baratau (3 meses) 1.823 censats
Secció 2. Catequística (4 meses) 1.676 censats
Secció 3. Escola Tiziana (2 meses) 958 censats
Secció 4. Centre Cívic l’Escorxador (2 meses) 1.330 censats
Secció 5. Escola Lola Anglada (2 meses) 925 censats
La votació començarà a les 9 del matí i acabarà a les 8 del vespre, moment en què es tancaran els col·legis electorals i s’iniciarà l’escrutini.
Congrés
Del recompte de vots de les paperetes del Congrés, de color blanc, sortiran escollits 350 diputats. A l’Estat espanyol, la distribució dels diputats es fa per províncies i es regeix segons l’anomenada Llei D’Hondt.
De primeres, a cadascuna de les cinquanta províncies li correspon un mínim inicial de dos diputats. Per a les ciutats de Ceuta i Melilla, és un diputat. Els 248 restants es reparteixen entre les cinquanta províncies en proporció a la seva població.
Mitjançant la Llei D’Hondt, aquests diputats es tradueixen en escons. L’atribució d’aquests escons es fa en funció dels resultats de l’escrutini tenint en compte aquestes regles bàsiques:
1. No aconsegueixen representació aquelles candidatures que no hagin obtingut, almenys, el 3% dels vots vàlids emesos en cada circumscripció.
2. Un cop feta la primera criba, es divideix el nombre de vots obtinguts per cada candidatura per 1,2,3,etc., fins a un nombre igual al d’escons corresponents a la circumscripció. Els escons s’atribueixen a les candidatures que obtinguin els quocients més grans, seguint un ordre decreixent.
3. Quan en la relació de quocients coincideixin dos corresponents a diferents candidatures, l’escó s’atribuirà a la qual major nombre total de vots hagués obtingut.
El portal espublico posa un exemple pràctic de com seria aquest repartiment en una circumscripció amb vuit regidors i on es presentin sis candidatures. Tenint en compte que s’obtindria un total de 480.000 vots vàlids, s’hauria d’elaborar una taula on existeixin tantes files com a candidatures i tantes columnes com a escons:
Per tant: la candidatura A obtindria quatre escons. La candidatura B dos escons i les candidatures C i D un escó cadascuna. Les dues últimes no obtindrien representació.
Senat
Del recompte de vots de les paperetes del Senat, de color sèpia, sortiran escollits 208 senadors. A diferència del que passa en el Congrés, el nombre no és fix. Pot variar a l’alça o a la baixa quan canvia el nombre d’habitants de les diferents comunitats autònomes.
Aquesta, però, no és l’única diferència. Per exemple, les llistes del Senat no són tancades. Es vota el nom de 3 candidats, independentment del lloc que ocupin dins de la candidatura. A més a més, els candidats escollits no han de pertànyer obligatòriament a la mateixa formació.
L’última diferència és que, a més a més dels 208 que sortiran escollits mitjançant les urnes, hi hauran 58 senadors elegits per les assemblees legislatives de les comunitats autònomes, 1 per comunitat autònoma i un altre més per cada milió d’habitants del territori.
Des de l’aprovació de la Constitució, s’han celebrat dotze eleccions generals.
