El segles XVIII i XIX la cartoixa de Montalegre va arribar a ser una potència econòmica, amb influència sobre les àrees que actualment ocupen les comarques del Vallès Oriental i la que l’acull, El Maresme.
L’historiador i arxiver Xavier Pérez ha explicat, aquest divendres, en una ponència, quins van ser els dominis teritorials del monestir tianenc fins els anys 30 del segle XIX. Ho ha fet a la segona jornada del 34è congrés internacional sobre la cartoixa, que es farà fins diumenge a Barcelona i Tiana.
Xavier Pérez ha explicat també que la gran incidència econòmica que va arribar a tenir la cartoixa de Montalegre la va posar al nivell de grans monestirs d’aquell moment, com el de Poblet o el de Montserrat.
Molts dels pobles de la rodalia de la cartoixa tianenca pagaven censos i delmes a Montalegre: Argentona, Cabrera, Vilassar de Dalt, Llavaneres, Caldes d’Estrac, Badalona i, per suposat, Tiana. Els delmes eren una mena d’impostos, que es pagaven als monestirs de formes diverses. Amb aquests ingressos, els priors podien fer moltes coses. Ens ho explica Xavier Pérez:
Els ingressos per delmes, ha explicat Pérez, van arribar a ser molt alts a la cartoixa de Montalegre en determinades èpoques, com els inicis del segle XIX.
Aquesta època d’esplendor del monestir tianenc -i de molts altres- va acabar sobtadament amb la desamortització de Mendizábal. Una mesura política que es va traduir en l’expropiació, per part del Govern, de milions d’hectàrees i de propietats de l’Església:
L’expert en la Cartoixa de Montalegre ha deixat constància, a la seva ponència, de la petjada que ha deixat al territori tianenc la presència, durant tants anys, d’aquest monestir, l’únic de monjos cartoixans que encara està en actiu de Catalunya:
Xavier Pérez és historiador i arxiver de la Generalitat, a l’arxiu comarcal de Granollers. És fill de Sant Fost i va estudiar a La Conreria: d’aquí li ve el seu gran interès per Montalegre. Pérez assegura que si algú de Tiana o de Sant Fost vol endinsar-se en la seva història, és impossible que no acabi coneixent a fons la Cartoixa tianenca.
