La nit de Cap d’Any és, per molts, una de les més festives del Nadal. Robes elegants, taules decorades i, com no, grans de raïm que no hi poden faltar. Un cop sonen les 12 campanades, donem la benvinguda a un nou any i solem demanar desitjos o fer-nos propòsits per canviar allò que no hem fet del tot bé.
Acabades les tradicions, és moment de festa. Tot i que cadascú va a moure l’esquelet on li ve de gust, el cert és que a Tiana fa anys que la Sala Albéniz acull una festa popular, oberta a tothom, que té molt d’èxit. Aquest any, però, no se n’ha organitzat cap.
La Local ha sortit al carrer i els tianencs ens han explicat que aquest any trobaran a faltar una festa que sempre ha estat “un lloc de trobada on celebrar junts una data com aquesta”. Molts d’ells, que hi solen anar, no sabien que aquest any no hi podran comptar.
També n’hi ha, però en són una minoria, que pensen que és millor celebrar Cap d’Any en un ambient més íntim i familiar.
Una festa amb història
La festa de Cap d’Any que s’ha fet els últims anys a la Sala Albéniz estava organitzada per diversos col·lectius del poble, entre ells, els Diables o el Casal de Joves. L’Ajuntament del poble també hi col·laborava cedint la Sala Albéniz i els materials tècnics per portar-la a terme.
I és que es tracta d’una festa del poble i pel poble que té història. La iniciativa d’aquests actes festius es remonta als anys ’80. Un grup de joves tianencs d’aquell moment es van decidir a muntar el Cap d’Any després de les revetlles de Sant Joan a l’aire lliure a la zona del poliesportiu.
Es caracteritzaven pels seus preus populars i pel bon ambient que s’hi respirava. És per això que van ser molt ben acollides i que, ara, es troben a faltar.
Les festes populars van tenir molt d’èxit però va arribar un moment que es van deixar de fer. El col·lectiu del Doctor Mascaró va ser qui va tornar a impulsar la iniciativa que, finalment, ha quedat en mans del Casal de Joves i els Diables del poble.
Tot i això, aquest any el poble no podrà celebrar el Cap d’Any com ho ha fet fins ara. Caldrà esperar per veure si, l’any que ve, s’aconsegueix tirar endavant una festa que és ja un reclam pels tianencs.
