Al final del darrer ple municipal, el passat dimarts, en Jordi Marí va intervenir des del públic. Volia exposar queixes i agraïments per un desagradable episodi viscut el passat 28 de desembre. Un episodi que, ell més que ningú, voldria que ja fos història.
En Jordi, que és invident i pertany a Junts per Tiana, ens explicava aquell mateix dia què havia passat:
Però en Jordi Marí no vol -ni necessita- que li llegeixin cap document, remarca, sinó, senzillament, que l’Ajuntament o l’entitat que sigui li lliuri els documents en formats que els invidents poden llegir com ara Excel o PDF, dos formats que té a l’abast qualsevol administració, recorda.
Per això, Marí vol deixar constància que el consistori tianenc no va estar encertat en aquell episodi, ni en la forma ni en el contingut:
Cal dir, però, que en unes hores tot es va resoldre favorablement. En aquest sentit, en Jordi vol agrair la “bona tasca de difusió” de l’OCM, l’Observatori Ciutadà Municipal. També agraeix la feina de tres regidors de l’equip de govern que van posar els mitjans, explica, perquè li arribés l’esborrany de pressupostos en un format accessible per a persones cegues:
Tal com va dir Marí a la seva intervenció al ple, dimarts passat, “una llei és una norma d’obligat compliment”. I és que la Llei de Transparència, que ha entrat en vigor aquest 1 de gener, obliga a que tota la informació municipal que es faciliti a la ciutadania sigui accessible a tothom, incloses les persones amb discapacitat, assenyala Jordi Marí.
També creu que al poble hi ha encara”molta feina a fer perquè sigui veritablement accessibe” apunta. Malgrat això, vol deixar clar que “cada vegada hi ha més conscienciació a les Administracions”. Al fil d’això, Jordi Marí assegura que per a un ajuntament no és més costós fer un urbanisme amable amb la discapacitat:
Tot plegat, creu aquest tianenc exnedador paralímpic, “ens ha de servir a tots per aprendre”. Marí pensa que darrera el discurs institucional de la inclusió hi ha, encara, massa poc contingut:
