Amb dues reivindicacions molt especials ha acabat l’acte de Records Republicans d’aquest 14 d’abril: recuperar la Plaça de la República que el poble ja havia tingut i que Tiana es declari Vila Republicana. Aquestes dues premisses han servit per tancar un acte que ha comptat amb la participació de nombroses persones entre regidors, familiars dels alcaldes i gent del poble que no s’han volgut perdre una tradició de fa més de 10 anys que perdura al poble. Un acte que ha valorat un dels seus organitzadors, Josep Maria Toffoli:
Record als exiliats i republicans que van haver de marxar
Aquest any també s’ha volgut ampliar la celebració i s’ha fet extensible a tots els exiliats tianencs de la Guerra Civil espanyola. Algunes llistes parlen que van ser 40 persones, altres diuen que no tantes. Però aquestes fonts no són del tot fiables, ja que compten personatges que van morir durant el conflicte.
Qui sí que va ser un dels exiliats per aquella guerra va ser en Josep Canals, pare d’Enric Canals i persona molt vinculada al poble. El seu fill, un any més, no s’ha volgut perdre aquest homenatge. Al mateix temps està molt content que s’ampliï i que es miri també en aquesta acció cap als exiliats en una guerra “entre germans”. Enric Canals
Tot i això no s’han oblidat dels alcaldes republicans Eduard Simó, Marcel·lí Garriga i Josep Rosselló que, en aquest ordre, van ser els tres màxims representats de la vila durant l’època republicana. Un dels assistents en aquest acte ha estat Antonio Ribas, nebot de l’alcalde Marcel·lí Garriga i cosí segon de l’alcalde Josep Rosselló. Ell mateix ens recorda com va viure l’exili dels seus dos familiars.
També creu que és molt important fer aquests homenatges per recordar la figura d’aquells que van ser els alcaldes tianencs durant aquest període de la història.
Biografia dels tres alcaldes republicans de Tiana
Eduard Simó i Notó.- 18.07.33 a 17.10.1933
És l’alcalde a partir de la segregació de Montgat. Quan en Casanovas passa a ser alcalde de la població segregada de Montgat el 17 de març del 1933, ell es queda l’alcaldia com a més votat a Tiana. Va ser cap d’Esquerra Republicana a Tiana i del Ateneu Tianenc. Conegut per Simó el dels porcs, per la seva granja. Simó va ser Cap dels serveis tècnics d’agricultura de la Generalitat de Catalunya. Va dimitir com a Alcalde de Tiana als 3 mesos de ser alcalde. Quan va començar la guerra va marxar exiliat a Aix Provence (França). Va tornar als anys 60 a Catalunya, més concretament a Gelida i va morir l’any 1989 a Badalona a l’edat de 89 anys. No va tornar mai per Tiana.
Marcel·lí Garriga Bassas 17.10.1933 a 1.02.1934
Nascut a L’Ametlla del Vallès, en total eren 14 germans. Als 9 anys va a viure a Barcelona. La seva primera relació amb Tiana és per treballar a Can Vilà, després treballa de Recader amb Peret Cussó i Pepep Vila. També va fer de comerciant de pèsols i patates. Dintre del poble va ser Fou president del CCE Tiana i del orfeó: Va exercir de Jutge de Pau. Al exili va marxar a Montpeller i va acabar en un camp de concentració. Va morir a l’exili l’any 1977 el 11 de setembre als 87 anys. Enterrat a França
Josep Roselló Pujades del 19 juliol 1936 a 31.01.39
Sens dubte si parlem dels tres alcaldes republicans cal parlar de Josep Roselló. El que tothom recorda. Rajoler de professió, ocupa el càrrec d’alcalde durant la Guerra Civil, des del febrer de 1936 i fins dos dies abans de l’entrada de les tropes franquistes a Tiana. Ell és el que evita molts aldarulls al poble i conjuntament amb Candid Balín es converteixen en dos homes molt importants a Tiana durant la Guerra Civil. Roselló signa com a alcalde els bitllets emesos a Tiana el 1937 per tal de pal·liar l’escassetat de moneda fraccionària. Marxa a l’exili a Montpeller França on mor al 1988. Tot i això les seves restes descansen al cementiri de Tiana.
