Moltes de les 8.500 persones que viuen a Tiana han tingut vivències personals intenses però, segurament, poques han viscut llocs i situacions tan extremes com la Mercè Cañabate. Aquesta tianenca de 74 anys és el que tradicionalment es coneix com a monja missionera: va créixer a Tiana però amb 21 anys decideix ingressar a una congregació religiosa, la de les Germanetes de Jesús del pare Foucauld.
La seva no és una comunitat dedicada a la vida contemplativa o només a la pregària, sinó que es decanten per l’acció. Com la mateixa Mercè remarca, una acció sempre al costat del més empobrits, de qui més pateix:
Complint fil per randa aquesta filosofia de vida, la Mercè Cañabate ha viscut i treballat en una gran diversitat de llocs i de tasques: des d’una tribu nòmada a Somàlia fins a Portugal, on viu en l’actualitat, passant per exemple pels tuaregs del Níger, l’experiència, assegura la germana Mercè, “potser més bonica de la meva vida”
L’experiència a les àrides terres del Níger la va marcar per sempre:
Si una cosa no caracteritza la vida d’aquestes missioneres de Foucauld és l’avorriment:
Després dels 14 anys al costat dels nòmades de Níger, sota el sostre de les mateixes tendes i patint amb ells les temperatures extremes del desert, la Mercè volia experiències noves. Va ser traslladada per la congregació al Camerun, on va conviure amb una tribu de pigmeus, després va compartir vida amb un col.lectiu indígena de Mèxic i, finalment, es va instal.lar a Itàlia, on va conviure amb els treballadors i treballadores d’un parc d’atraccions:
Després d’aquella experiència, la Mercè va tornar a l’Àfrica: va viure 11 anys a un camp de refugiats a Asfax, a Tunísia, i l’any següent a Líbia, a un altre camp, acompanyant centenars de persones que fugien del conflicte armat en aquell país, que ja havia començat.
Des de fa tres anys, aquesta tianenca viu a un barri popular d’Apelaçao, un poble proper a Lisboa, on majoritàriament hi viu comunitat gitana.
Sempre tornar a Tiana
Durant els 53 anys que fa que va marxar de Tiana sempre ha anat tornant al poble “per cuidar els pares, que no s’han de deixar mai”, remarca, i també per abraçar la seva família: els germans i nebots -una d’elles, la Yeho Gel- que viuen a Tiana:
Amb 74 anys, ja jubilada però en absolut inactiva, encara té l’esperit jove i la mirada brillant. La seva filosofia de vida és la mateixa que la va captivar quan, de joveneta, les Germanetes de Jesús van venir a Tiana: “fem que totes les persones se sentin respectades i valorades, i no les jutgem”.
