La directora de la Institució de les Lletres , Laura Borràs, l’ha descrit com un autor que “ha donat llum a moltes vides”. El director de la col·lecció Crims.cat, Àlex Martín, com “l’home de les mil cares” i “un escriptor sense límits”. Però el que està clar és, que sigui sota el títol que sigui, Andreu Martín ha estat el protagonista indiscutible de la primera jornada del Tiana Negra.
Martín ha començat la seva intervenció assegurant que ell sempre ha entès la novel·la negra com “un joc intel·lectual o deductiu”. “Un fabulós exercici d’intel·ligència” per part dels investigadors, que fan uns discursos “impossibles” a la vida real, però que per al lector li resulten “espectaculars”.
A més, Andreu Martín ha traslladat al públic de la Sala Albéniz en un viatge al seu passat. Ha recordat com, als inicis de la seva carrera professional, els seus pares li van dir que no arribaria enlloc en el món de la literatura perquè “no tenia padrins”. Però també ha fet un repàs a les seves anècdotes amb Manuel de Pedrolo, que va jutjar de manera “poc diplomàtica” la seva primera novel·la en català, o amb Jaume Fuster, que li va parlar per primera vegada de la figura dels “correctors”.
D’altra banda, també hi ha hagut un espai per reflexionar sobre l’obra de l’autor. Martín ha explicat, que tot i que Flanagan protagonitza una de les seves sèries més conegudes, ell sempre ha estat més d’escriure novel·les individuals, perquè cada vegada que escriu una història “li agrada començar de zero. “Fer el que li surt en aquell moment”. És a dir, quan escriu no li agrada carregar amb històries passades, per això creu que les sèries han de néixer per un motiu molt especial. Com l’amistat que li uneix amb Jaume Ribera, el coautor de la sèrie Flanagan.
Finalment, ha fet una petita confessió, i ha assegurat que, avui en dia, s’ha trobat amb la sorpresa de què ja no li agraden les novel·les del Pepe Caravalho, de Manuel Vázquez Montalban. Assegura que tothom aprèn de grans mestres com ells i “intenta millorar”, per això, creu que les novel·les que es fan ara han aconseguit superar alguns d’aquests clàssics.
