La segona jornada del Tiana Negra ha començat donant veu als escriptors més inexperts del gènere. És a dir, aquells que han escrit la seva primera novel·la negra o, fins i tot, el seu primer llibre de ficció. Un públic d’unes 25 persones ha rebut a aquests autors quan ha començat el festival, tot i que la Sala Albéniz s’ha anat omplint durant la resta del matí.
Tots els escriptors d’aquesta primera taula rodona han coincidit en què s’han llençat a escriure novel·la negra perquè sempre han estat aficionats al gènere. Així ho ha assegurat el periodista David Martín, autor del llibre Mala lluna, qui reconeix que ell ha portat el crim “a dintre” des de sempre. Martín situa el seu relat “als telescopis del Montsec”. Un ambient boirós que el va inspirar a escriure aquesta història que barreja la cultura urbana i la rural.
Raquel Gámez, autora de A la seva pell, també ha assegurat que sempre ha tingut una tendència natural a qüestionar la societat. De fet, la seva primera experiència amb la literatura negra respon a la ràbia interna que li va provocar un article del Rodrigo Lanza on explicava la seva experiència a la presó. Va ser aquest text el que li va motivar a “sacsejar consciències” amb un relat on els lectors poguessin “empatitzar” amb la gent empresonada.
De fet, per escriure la seva novel·la, Gámez es va inspirar en entrevistes amb presos reals. Uns testimonis que, tot i ser educadora social, li van sorprendre per la seva duresa.
Gámez considera que denunciar aquests fets a través d’una novel·la fictícia pot permetre que el missatge arribi al lector mitjà amb molta més facilitat que amb un assaig sobre el tema. Tot i així, és conscient que pot haver el risc de què molta gent s’ho prengui més com a ficció que com a fets reals.
Aquesta intenció de “donar veu a la víctima” va ser també la que va impulsar a l’Elena Torres a escriure la seva novel·la La puta d’oros. El seu llibre reflecteix “la gran mentida” que va ser la transició, però també “la indignació” i “la desesperació” de les víctimes.
De fet, la indignació és un dels elements que protagonitzen No escatimeu el flit!, la novel·la del debutant Pop Negre, pseudònim sota el qual s’amaga Albert Figueres. Segons l’escriptor, el fet d’utilitzar un altre nom li serveix també per diferenciar dues branques de la seva obra.
La indignació que s’amaga sota aquesta novel·la és doble: una primera relacionada amb la memòria històrica i amb la possibilitat de reconciliar-se amb el passat, i l’altra, vinculada a les condicions laborals i l’esclavatge. Així, Pop Negre estableix un paral·lelisme entre l’esclavatge del passat i el del present, referint-se a aquest segon en base a les seves experiències personals.
Finalment, Jordi Agut, l’últim dels debutants i l’autor de L’últim defensa, s’ha declarat “grupi” de la novel·la negra i ha assegurat que es va decidir a escriure’n una perquè li agrada molt “llegir” llibres d’aquest gènere. A més, ha aprofitat el festival per reivindicar que “la llei hauria de ser més dura amb les apostes esportives”, però ha assegurat que no ho és perquè “no interessa anar fins al final”.
