Passejada modernista pel centre

Sortim d’un dels punts més cèntrics del poble: la cruïlla entre l’Avinguda Isaac Albéniz, Edith Llaurador i Sant Cebrià. Aquí trobareu una relíquia tianenca: l’antiga parada del tramvia.

 

L’edifici es va pensar com a parada i venda de bitllets del tramvia.  Es va construir l’any 1955 i es va fer servir fins l’any 1955. És una petita construcció modernista feta amb maó. Està formada per una sola planta, coberta per un petit terrat. Destaca la combinació del maó amb petits mosaics de colors amb elements florals de caràcter purament ornamental. Ara mateix és un porxo, i s’hi pot passar per dins, però antigament estava tancada amb portes de fusta i vidre. El mur combina l’arc de mig punt i l’arc de descàrrega.

L’any 2003 es va remodelar tot l’edifici que hi havia al darrere i a sobre i va quedar com la coneixem actualment. La feina de restauració es va encarregar a l’arquitecte Francesc Bacardit. Durant prop d’un any una gran estructura va envair part de la carretera. Aguantava la façana històrica protegida perquè no caigués ni es malmetés ni un maó durant les obres.

Just davant hi ha l’òptica La Punxa, l’antiga Dàlia.

 

És una casa formada per una planta baixa i un pis, i coberta per una teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Destaquen especialment les obertures del pis, ja que la planta baixa ha estat molt malmesa amb les reformes posteriors. Sobresurt la balconada central que de la mateixa manera que les finestres laterals està decorada amb baranes treballades amb traceria de pedra, d’un estil modernista molt freqüent entre l’arquitectura local. Cal remarcar també els guardapols i elements florals situats damunt les obertures, així com el coronament superior que amaga la teulada al darrera, format per una gran línia ondulada.

 

Un cop aquí, tireu a mà esquerra, cap al carrer Sant Jaume. Feu la giragonsa i encareu el fort pendent del carrer Sant Josep.

A mà esquerra hi trobareu Can Fatjó.

És un dels edificis modernistes més notables de Tiana. Se sap que la casa ja existia el 1893, i que el seu propietat Antoni Costa Masana, va edificar-hi al costat una fàbrica tèxti, “La fabriqueta”l. Més tard va passar a mans de Joan Fatjó Llobet i Rosa Castán Costa, els quals van decidir fer-ne una profunda reforma el 1914 que van deixar la casa tal com ara la coneixem. És plenament d’estètica modernista, amb un especial predomini de la línia corba. L’element més destacat és la torratxa, amb un coronament sinuós de ceràmica en trencadís policrom i uns finestrals triforats amb vitralls de colors. Està dissenyada  a manera de llanterna per tal d’il·luminar l’interior.

 

 

Com a elements decoratius també s’utilitzen algunes garlandes de flors. És també interessant la gelosia de fusta que tanca l’ampli jardí que envolta tota la casa -dins del qual hi ha una pèrgola-, així com l’adaptació de l’edifici al fort desnivell del carrer.

 

Gelosia de fusta a la paret del jardí

Torneu enrere i tombeu  pel carrer Dtor Mascaró fins a Antoni Clapés.  Anireu a petar a l’Avinugda Isaac Albéniz de nou. Creueu la carretera amb cura.

Fixeu-vos amb el fanal que fa cantonada amb el carrer del Centre.

És un dels detalls modernistes de Can Planas. La va dissenyar Guillem Busquets Vautravers. El fanal és  de ferro i vidres policroms i actualment està connectat a la xarxa del poble, i per tant, s’encén quan es fa de nit.

Can Planas és una casa de la fi del segle XIX, remodelada el 1911 coincidint amb la urbanització del sector. Ja aleshores es parlava, per cert, de fer desaparèixer el doble revolt per fer més fàcil que l’autobús pugés i baixés. La casa té un estil modernista relacionat amb el secessionisme vienès. Això es veu en la composició i ornamentació del coronament. Si voleu saber més sobre Can Planas, aquí teniu l’escrit de Josep Mª Toffoli.

Si encareu Anselm Clavé avall, just a dues passes trobareu una casa a mà esquerra tota vermellosa, treieu el nas per la reixa del jardí.

És la casa de l’antiga papereria. Es tracta del resultat de la reforma d’una casa més antiga , de la qual s’ha respectat tota l’estructura, però s’hi ha afegit elements decoratius nous: tot el coronament de l’edifici, que juga amb la combinació de línies trencades, i les motllures decoratives situades dalt i baix de les finestres, que donen un toc modernista a la construcció, degut especialment a l’ús de la línia sinuosa que evita qualsevol angulositat. La seva arquitectura és bastant freqüent a Tiana – estructura simple, elements decoratius tant modernistes com historicistes-.

 

Si feu la passejada dissabte al matí, aprofiteu per comprar el dinar a les botigues del centre. Trobareu de tot i fresc. Si us fa mandra, podeu fer un menú al Casal o al Tiriti. Si voleu fer un bon àpat, entreu a l’Avi Mingo. I si us ve de gust dinar de restaurant però a casa, teniu la Caseta del Mas Corts de menjars preparats. Us recomanem la trencadissa com a primer plat per compartir.

 

 Bibliografía

Patrimoni.gencat Arquitectura