Gairebé un any després de l’estrena del documental “Tarradellas, l’home que ho guardava tot”, tornem a parlar amb el periodista tianenc Enric Canals. Aquesta vegada amb motiu del seu nou llibre publicat: Tarradellas, el guardià de la memòria, que es podria considerar una versió estesa del documental mencionat, construït a partir de les mateixes fonts.
Segons Canals, Tarradellas és un personatge polièdric amb molts vessants diferents que el farien l’heroi perfecte de Hollywood. Així ho explica:
A més, remarca, Tarradellas tenia una obsessió: guardar-ho tot. Tan bon punt va tenir consciència d’estar vivint situacions que serien importants per explicar la història en el futur, l’expresident va començar a emmagatzemar documents de tot tipus. Ho va fer durant l’exili i un cop tornat a Catalunya, ja amb la Generalitat restablerta.
Un dels aspectes nous que el llibre ofereix és l’estudi dels papers de l’anomenada “carpeta blava”, on Tarradellas emmagatzemava més de 700 documents. Va decidir no deixar consultar-la fins passats 15 anys de la seva mort o la de la seva muller. Canals ens explica per què ho va fer i què contenien:
El termini per consultar la carpeta blava vencia el 2016, però ja des de 2015 Josep Maria Ràfols (coautor del llibre) i ell mateix van començar a estudiar-lo amb el compromís de no fer-ho públic fins que el temps exigit hagués passat.
Més enllà dels documents de la carpeta, la importància de l’arxiu Tarradellas és enorme. Ell mateix ens explica per què:
El llibre es va col.locar ràpidament a la segona posició de llibres més venuts a Catalunya en la categoria de no ficció, segons el suplement ‘Culturas’ de La Vanguardia del mes de juny. Aquest fet, segons Canals, podria deure’s al fet que el llibre està escrit amb un llenguatge periodístic més que no pas històric. Així ho considera:
Enric Canals ha acabat desitjant que molta gent s’animi a llegir el llibre i ha anunciat, tot i encara sense confirmació, que és probable que ben aviat el pugui presentar a la Biblioteca Can Baratau de Tiana.
