Us recomanem deixar el cotxe a l’aparcament de can Matas.
Sortiu fins on hi ha el gran plataner i enfileu les escales. Davant teniu l’antic barri de Sant Bru que ha quedat pràcticament reduït al carrer que porta aquest nom.
Aquest és un dels dos carrers de Tiana que conserva l’antiga estructura típica d’alguns pobles del Maresme: presentales vivendes a una banda del carrer i els jardins o patis frontals a l’altra, de manera que una mateixa propietat queda dividida per un espai públic. L’especulació del sòl ha fet que mica en mica aquests carrers hagin anat desapareixent. El carrer de Sant Bru queda pràcticament destinat als seus veïns. Està ben conservat i ben cuidat, i molts dels seus jardinets frontals són utilitzats com a hort. Les cases són totes unifamiliars i consten d’una planta baixa i un pis. Són d’inicis del segle XIX.
Si a mà dreta de les escales hi ha el carrer de Sant Bru, a mà esquerra trobareu el convent de les Carmelites Descalces.
És un convent de clausura que domina tot el barri de Sant Bru; situat en una posició elevada. D’una banda destaca pels seus grans volums arquitectònics i per l’altra per la nuesa i simplicitat de les serves formes. El conjunt es distribueix al voltant de l’església que el domina: una sola nau rectangular coberta per sues vessants; una façana de grans dimensions només ocupada per una obertura circular, la porta i dues motllures d’arc de mig punt, al centre de les quals hi ha tres figures de terracotta. En una construcció annexe destaca una porxada lateral. Tot el conjunt està arrebossat de color blanc. L’edifici es va construir l’any 1883.
Si seguiu pujant les escales, al capdamunt, a la dreta hi trobareu can Puigcarbó.
L’antiga casa pairal que recentment ha estat rehabilitada, la fer construir a mitjan segle XIX Antoni Tapit i el 1862 la va comprar Isidre Puigcarbó.
Consta de baixos, pis -on hi ha la planta principal i l’entrada- i golfes. La casa està coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Pel seus elements arquitectònics i ornamentals por ésser considerada d’un pur estil neoclàssic. El seu interès recau especialment a la façana principal, amb un cos central una mica més avançat que els laterals, amb dues columnes que reforcen l’ús purament escultòric de l’ordre jònic i que a la vegada suportem un entaulament sobre el que s’aixeca un frontó semicircular sense funció estructural sinó ornamental. Els cossos laterals presenten sengles finestres amb trenca aigües i antefixes decoratives. L’entrada principal situada darrera les columnes té una forma semicircular (còncava).
Cal destacar també la gran escalinata de dues vingudes que condueix a una terrassa a l’alçada del primer pis, davant l’entrada principal (especialment interessant els graons circulars de la part baixa de l’escala, que donen un cert moviment al conjunt). Altres elements arquitectònics de tipus neoclàssic són: balustrades, hídries, garlandes ornamentals, petits panells amb escultures, o grups escultòrics com el que corona l’edifici.
Can Puigcarbó també es coneix com a Can Salines i Can Gibert. Els nous propietaris l’han batejat com a “Villa Matito”.
Seguiu el camí amunt. Quan arribeu a la urbanització, tireu cap a la rotonda. Darrera els pisos és on es fa la plantada.
Font: Generalitat de Catalunya. Patrimoni.Gencat
