Tot es va gestar enmig del seu propi periode de gestació: quan la Sílvia Albert estava embarassada de la seva filla, fa 4 anys, va començar a fer-se preguntes sobre els referents que donaria a la criatura. L’obra teatral “No es país para negras”, que aquest diumenge arriba a la Sala Albéniz, és el resultat -fresc i profund alhora- de tots aquests camins que va començar a transitar la Sílvia aleshores.
I és que aquesta actriu i dramaturga és negra, espanyola i filla de pares africans (mare de Guinea Equatorial i pare de Nigèria). Molta història familiar al darrera, doncs, com per no voler-la saber tota, o quasi tota, explica ella mateixa:
En no donar-se aquesta possibilitat, la Sílvia decideix seguir el seu viatge de descoberta d’una altra manera. I es posa a escriure “No es país para negras”, en col.laboració amb la Laura, una altra dramaturga. A tot plegat s’hi va afegir un fet que va resultar crucial: el coneixement de l’obra de la poetessa afroperuana Victoria-Eugenia Santacruz:
“No es país para negras” es, doncs, un monòleg que, a més d’haver escrit, protagonitza la pròpia Sílvia Albert. Hi desgrana, a pinzellades tendres, divertides i àcides, la seva pròpia vida d’africana i europea alhora.
La peça es podrà veure a la Sala Albéniz aquest diumenge, a les 6 de la tarda. Després seguirà una gira que està recollint força èxit, cap a altres teatres de Catalunya.
