L’Associació Veïnal de La Virreina compleix aquest 2025 cinquanta anys exercint una funció social i reivindicativa en el barri que es troba més allunyat del nucli de Tiana. Gràcies a l’entitat, el que podria haver acabat sent una urbanització més ha aconseguit mantenir una essència pròpia i única i crear una comunitat que es considera família. Fem l’entrevista al seu local social, situat al carrer Ciutat Comtal, 17, amb alguns dels seus veïns i veïnes.
Una gran família
“Per a mi, l’associació de veïns és la família”, diu l’Encarna Vera:
L’Encarna va arribar a la Virreina amb deu anys i va ser una de les seves primeres habitants. En tots aquests anys “he vist molts canvis. Molts”, explica:
La Tere Rosselló encara recorda quan estava tot ple de clavells:
En el seu cas, al principi venia al barri per passar l’estiu i caps de setmana, però al final s’hi va quedar a viure:
Ella també diu que són una “gran família”. “Ens estimem tots molt”, diu:
En Jaume Garcia, actual president de l’AVV, era un altre dels que venia a passar els estius aquí, en el seu cas a casa dels seus avis. Ha viscut en diferents llocs i assegura que “aquest caliu, aquesta atmosfera” que es dona a La Virreina “costa de trobar”:
La Mari Carmen Abad va arribar a La Virreina als anys noranta i de seguida es va sentir molt ben acollida, com si estigués a casa:
Activitats com les manualitats, la coral o el ioga -ella dirigeix aquesta última-, ajuden a integrar i crear comunitat. “Això era, i continua sent, un lloc de trobada per als veïns”:
L’acte comunitari més especial, però, és la Festa Major que es celebra pels volts de Sant Jaume, que enguany es farà el dissabte 26, amb la celebració dels cinquanta anys de l’Associació Veïnal i el tradicional sopar de germanor, i el diumenge 27, amb la colla Gegantera de Tiana, jocs infantils i xocolatada. La Fina Martínez explica que va arribar un 15 de juliol, just una setmana abans de la Festa Major. “En una setmana ja estava totalment integrada en aquesta comunitat”, diu somrient. “És un privilegi viure aquí, en aquest indret s’han ajuntat una sèrie de persones amb un tarannà molt especial”:
Esperit lluitador
El primer record del barri del Francisco José Gómez Borrás, conegut com a “Paquito”, és de l’any 1967, quan els seus pares van comprar el terreny. “He passat aquí la meva infància, la mili, m’he casat aquí, he tingut la meva filla aquí…”, diu.
Ens explica quins van ser els orígens de l’agrupació de veïns, que va néixer com una associació de propietaris que es van unir per fer front a la legalització de la urbanització. El seu pare va ser un dels que va impulsar-la:
En Paquito va continuar el llegat del seu pare i va estar molts anys lligat a l’AVV, primer com a vicepresident i després com a president. Aquest últim càrrec el va ocupar durant divuit anys de la mà d’una Junta que considera família. “Si no hagués tingut un recolzament de la meva Junta, no hauria pogut tirar endavant”, assegura:
Un d’ells és el José Navarro, que a diferència de la majoria ell va arribar a La Virreina ja amb cinquanta anys. Al mes, però, ja formava part de la Junta:
Destaca que durant el temps que en va formar part van aconseguir l’ampliació del local social. Va deixar el càrrec quan va sortir elegit com a regidor “per coherència política”:
“L’AVV ha lluitat des del primer moment”, diu en Paquito, que explica que la seva presidència va coincidir amb el desenvolupament del projecte d’urbanització del Pla Especial de Reforma Interior (PERI) de La Virreina. “I continuarem lluitant per continuar millorant”, assegura.
Passat, present… i futur
També ha seguit el llegat del seu pare la Sara Gámez, actual vocal de la Junta i filla d’en Bernardo Gámez. Ella sí que va néixer aquí i, tot i que durant un temps va viure fora, va acabar tornant. “Encara hem d’aconseguir moltes més coses”, diu, sobretot pel que fa a la millora de la comunicació amb la resta del poble. “La Virreina també forma part de Tiana”, reivindica.
És per això que veuen imprescindible comptar amb un autobús intern que connecti amb el poble i, en especial, que faciliti l’anada i tornada a les escoles i el centre de salut.
La Fina afegeix com a repte de futur mantenir aquest esperit comunitari en una urbanització que va creixent i aconseguir integrar als nouvinguts:
En Paquito acaba amb una cita de Bernardo Gámez:
