L’escriptora Elisabet Capilla vindrà aquest dissabte 25 d’octubre a les onze del matí a Can Baratau per presentar el seu primer llibre, “Sense en Jofre”. La presentació, emmarcada en el Tiana Llegim, estarà conduïda per la Laura Garcia. A La Local hem parlat amb l’autora per conèixer més sobre la novel·la i la relació que té amb Tiana.
Capilla va treballar com a mestra d’escola bressol i, un cop jubilada, va apuntar-se a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès “per provar”, diu, “però em va agradar tant, que em vaig engrescar a fer una novel·la”:
La novel·la la va escriure durant el confinament per la pandèmia de la covid, l’any 2020, i va decidir presentar-la a diverses editorials. “Va ser després de la covid, i per tant les editorials no agafaven perquè hi havia molta gent que havia escrit”, recorda:
Finalment, l’ha publicat Edicions de l’Albí aquest 2025. “Jo estic supercontenta perquè arribar fins aquí per mi ha sigut tot un trajecte”, diu:
L’opera prima de l’Elisabet Capilla inclou a Tiana com un dels escenaris principals de la novel·la. La història comença amb un retall de diari que troba l’Aran mentre remena les pertinences de la seva mare morta. La notícia, amb data 20 d’agost del 89, es refereix a la troballa del cos sense vida d’en Jofre Coll, el seu pare, en un edifici en remodelació a la Conreria:
A finals dels anys 70, just quan havia acabat els estudis de magisteri, l’Elisabet va treballar a Tiana durant dos anys “en una època que s’havia acabat la dictadura, que havíem estat molt reprimits, i de cop i volta era tot molt lluminós, amb moltes coses per fer”. L’autora afegeix que “vaig triar Tiana perquè era un espai que es veia com de llibertat”:
La novel·la, però, situa la història del Jofre a finals dels 80, una dècada després, “perquè és un personatge que està decebut, no ha aconseguit la manera de viure que ell volia”:
Com que la va escriure durant el confinament, no va poder venir en persona a Tiana durant el procés de creació. “El que havia de relatar sobre Tiana només vivia dels records”, diu. Això, però, li va servir per al personatge de l’Aran, la filla del Jofre. “Aquesta distància que feia ella amb el seu pare i amb el seu passat a mi també m’anava bé perquè era la mateixa distància que jo tenia”, relata:
Per a l’Elisabet, fer la presentació a Tiana era una parada obligatòria. “Em fa molta il·lusió estar aquí perquè és com un tomb, vaig començar a treballar aquí i torno a estar aquí un cop jubilada, i amb una història escrita que em fa il·lusió que la gent de Tiana la pugui llegir”, diu:
“Sense en Jofre” és un llibre curt, amb una història ràpida i “m’han dit que atrapa”, afegeix l’Elisabet:
Ara mateix, està acabant d’escriure la que podrà ser la seva segona novel·la:
