El passatge Moragas tornarà a acollir aquest Sant Jordi l’espai de signatures d’autors i autores locals. Una és l’Eva Santana, escriptora i il·lustradora de literatura infantil i juvenil, que és de Badalona, però que va viure molts anys a Tiana. Entre la cinquantena de llibres que ha publicat destaca la col·lecció de l’Oriol Pelacanyes, feta conjuntament amb l’il·lustrador Jaume Bosch, que ja ha arribat a la xifra de vint-i-tres volums. S’esperaven passar de la vintena quan van començar la sèrie? “No ens ho esperàvem en absolut”, diu l’Eva:
I què suposa per a ells haver aconseguit crear una col·lecció extensa i estable com aquesta? “A nivell econòmic, res, perquè la literatura està molt mal pagada”, assegura. “A nivell personal, això significa molt […] quan veus que estàs a la biblioteca treballant i venen nens a buscar el teu llibre, això fa molta il·lusió”:
“Per a mi el que té de divertit també és que els nens es poden veure absolutament emmirallats en el tipus de classe que va l’Oriol, l’escola on va, les activitats que fan […] és el que ells viuen cada dia”, afegeix. La resposta dels seus “petits fans” és i ha sigut molt positiva, però l’Eva lamenta que des del món cultural no han rebut el reconeixement que voldrien:
Tot i això, pensa que ara es dona molta més visibilitat a la literatura infantil i juvenil que fa quinze anys. “Ha costat molt que la literatura infantil i juvenil tingués un paper important, que es considerés que té un paper important”, diu:
L’any 1995 va guanyar el premi Ciutat de Badalona-Països Catalans Solstici d’Estiu amb Els maldecaps de l’Emi Pi, la seva primera novel·la publicada. “Jo sempre dic i penso realment que jo vaig estar al lloc adequat en el moment adequat”, explica l’Eva:
Presentar aquesta novel·la i guanyar el concurs, amb la qual va començar tot, “va ser un cúmul de casualitats que em van portar fins aquí i que podrien no haver-m’hi portat”, diu, “perquè és un camí que és molt complicat si ho intentes a través de les editorials”:
Trenta anys més tard, l’Eva Santana ha descobert que Els maldecaps de l’Emi Pi encara el continuen llegint en un institut de Nou Barris:
La seva passió per la lectura i l’escriptura li ve de casa, des de ben petita. “La meva mare ens llegia molt en veu alta”, explica. “A casa meva sempre hi he vist llegir i els meus avis llegien també, llavors és una cosa que per mi ha sigut natural”:
La seva passió pel dibuix i la il·lustració també va començar de petita, però, a diferència de l’escriptura, no s’hi va posar fins més endavant, quan va tenir el seu fill:
Ara com ara, com compagina la seva activitat com a escriptora i il·lustradora amb la seva feina? “Sempre busco que la feina que em dona de menjar em deixi prou temps per a dedicar-me al que a mi m’agrada”, explica, tot i que no sempre passa:
A banda del número 23 de la col·lecció de l’Oriol Pelacanyes, on participa com a escriptora, recentment també ha publicat un llibre on col·labora com a il·lustradora. Es tracta del primer volum de la col·lecció “Il·lustres il·lustrats”, editat per Pont del Petroli, que s’ha estrenat amb un recull de dos relats de Santiago Rusiñol inclosos dins d’El poble gris:
L’encarregat de l’edició del text ha sigut el Lluís Agustí, que ha hagut d’adaptar un text prefabrià. “Vam voler fer una edició el més semblant a l’original possible perquè no perdés el color de la llengua, perquè no perdés aquella sensació d’aquell català de l’època, però sense faltes d’ortografia”, detalla l’Eva:
“Esperem que sigui una manera d’obrir la porta a la literatura clàssica catalana, des d’un punt de vista potser una mica més amè”, diu. El passat dimecres 15 d’abril van fer la presentació al Teatre del Cor de Marina de Badalona. Ara, l’aniran presentant també a altres llocs on Santiago Rusiñol va tenir una repercussió:
Podreu conèixer i conversar amb l’Eva Santana aquest dijous 23 d’abril a les cinc de la tarda al passatge Moragas.
Recupera les entrevistes a quatre dels autors que també podreu trobar aquest Sant Jordi a Tiana:
Roger Tartera publica “¡Maldito bicornio!”: “L’humor és amb el que em trobo ara més a gust”
