El 30 de desembre del 2000, un grup d’amics es disposen a ascendir el Balandrau. El sol acompanya als muntanyencs fins que, en qüestió de minuts, tot canvia de forma imprevisible. Un vent salvatge, conegut com a torb, desencadena la pitjor de les tempestes de la història dels Pirineus.
Aquesta és la sinopsi de la pel·lícula “Balandrau, vent salvatge”, inspirada en la tragèdia que va tenir lloc al pic del Balandrau i basada en la novel·la escrita pel meteoròleg Jordi Cruz, “3 nits de torb i 1 Cap d’Any”. A La Local vam tenir l’ocasió de parlar amb ell al programa especial de Sant Jordi d’“El forat del temps”.
“És una pel·lícula d’aquestes en què s’explica realment el que va passar”, assegura el Jordi Cruz. “S’ha intentat fer el més real possible i gent que és experta en muntanya surt de la pel·lícula i diu, ‘ostres, m’ho he cregut tot’”:
Cruz explica que el film aconsegueix representar molt bé el torb, aquest fenomen de vent, fred i neu que aquell 30 de desembre del 2000 va aparèixer de cop, després d’un matí amb bon temps. “La gent no veia absolutament res, no sabia on estava”, relata el meteoròleg:
“En alguns moments ni tan sols es veien les botes”, afegeix:
“Normalment, quan bufa el vent, el vent bufa molt fort als cims, però quan baixes el vent va baixant d’intensitat”, explica el Jordi. Aquell dia, però, no va passar això:
El Jordi explica que el seu interès per aquest episodi va començar gràcies al TFM d’un alumne del màster de meteorologia que feia de becari al Servei Meteorològic de Catalunya, on està treballant actualment. A partir d’aquí, “vaig continuar investigant el que havia passat i vaig veure que al darrere hi havia una història humana impactant que era molt interessant i que es podia explicar”, diu:
Recupera l’entrevista sencera aquí:
