“No amago res, tampoc la meva edat: tinc 84 anys” explica, amb un somriure mossèn Joan. Fa 22 anys que és el capellà de la parròquia de Sant Cebrià de Tiana. El mossèn del poble, vaja. Per aquestes dates, després de la Festa Major de setembre, ell calculava que ja no hi seria, al poble, perquè es jubila. Però, finalment, tot i que el rector que el substitueix, mossèn Ramon Santos (fill d’El Masnou), ja ha fet missa a Tiana, ell encara seguirà al peu del canó -o a peu d’altar- fins a l’octubre, explica. Falta encara establir una data de presa de possessió oficial del nou rector. Tot plegat ha fet que el procés s’hagi acabat allargant:
Que plegués el fins ara rector de Tiana no significava que el poble tornés a tenir, automàticament, un nou rector, com així serà finalment. I és que l’actual manca de capellans, afegida al descens del nombre de practicants catòlics fa que cada vegada més es tendeixi a destinar un rector per a diversos municipis. No serà el cas de Tiana, que en tindrà un que es dedicarà només al poble. Per això, mossèn Joan està molt satisfet. Considera que, per a un poble, segueix sent molt important tenir rector:
D’aquests 22 anys a Tiana, mossèn Joan destaca, d’ell mateix i la tasca feta, que ha sigut “assequible per tothom qui ha volgut”. A l’hora de parlar del poble no se n’està, d’afalagar-lo una i una altra vegada:
Però mossèn Joan també sap fer -i és dels que fa- crítica de la societat en general i, també, autocrítica de la seva comunitat en particular:
L’arribada de mossèn Joan al poble va estar tristament emmarcada per un fet dramàtic que va commoure profundament els tianencs i tianenques: l’incendi del 94, en què va morir un monjo cartoixà. Per això, el fins ara rector guarda ben viva la memòria d’aquelles hores tràgiques:
El balanç de la tasca feta tots aquests anys és agredolç, per a mossèn Joan, tot i que se’n va “completament alegre”. Assegura, però, que li agradaria “haver pogut ajudar més alguns feligresos que ho han necessitat”, encara que també està satisfet -i molt- d’iniciatives com el Banc dels Aliments, que ja fa uns anys tira endavant amb la col.laboració de persones i entitats de Tiana, i permet ajudar una quarentena de famílies del poble:
I cap a on va, mossèn Joan? Es jubilarà a una residència de capellans del barri de Les Corts de Barcelona, on ocuparà l’habitació d’un altre tianencs: mossèn Francesc Lladós, que ha de passar una temporada a l’infermeria.
Una infantesa senzilla
Mossèn Joan, el petit de 7 germans d’una família humil de Sant Antoni de Vilamajor, té encara records molt presents del dolor dels vençuts a la Guerra Civil. Els va veure passar a peu cap a França creuant el Vallès, pel costat de casa seva, demanant-los menjar per resistir fins a la frontera. D’aquell primer contacte amb el patiment humà ja li va quedar, molt segurament, l’interès per ajudar, escoltar i comprendre.
“No he estat cap gran rector” afirma mossèn Joan “sinó un petit rector però a Tiana he intentat estimar la gent i compartir-hi tristeses i alegries”. Per això, hi ha un dia a l’any que no es perdrà per res del món, i tornarà a pujar a Tiana: el de l’Aplec de l’Alegria.
Bon viatge, mossèn Joan!
PODEU ESCOLTAR EN AQUESTA MATEIXA NOTÍCIA L’ENTREVISTA SENCERA A MOSSÈN JOAN
