Amb totes dues mans sosté una foto en blanc i negre del que li ha donat més felicitat a la vida: el marit i els dos fills. La Florentina és una de les poquíssimes àvies centenàries del poble i diu que de Tiana, a on es va instal.lar definitivament fa 15 anys, ja no es mou.
I és que aquest any n’ha fet 102. Arribar fins tan lluny no ha estat fàcil, però: com tantíssimes persones de la seva generació -la Florentina va néixer el 1914- la seva infantesa al poble de Terol on va créixer va ser dura i breu. Amb el cap clar i la seva expressivitat característica, ella mateixa ho explica:
D’Alobras, el seu poble, en va marxar als 15 anys, tan aviat com va poder, fugint dels maltractaments a què la sotmetia el seu padrastre:
“Genta parada, no vale pa nada” deia la mare de la Tina. Ella va seguir aquesta màxima i no recorda cap moment de la seva vida en què no hagi treballat i, a més a més, molt. Malgrat això, assegura que cap feina se li ha fet especialment feixuga un cop va marxar d’Alobras.
En fugir del poble va anar a servir a una casa de Barcelona i va ser allà on va poder començar a aprendre a llegir, comptar i escriure. Del poble, assegura que no li queda cap record bo, tot i que hi ha anat tornant:
D’entre tots els records d’infantesa i adolescència, n’hi ha un d’especialment amarg relacionat amb el seu padrastre que no oblidarà mai:
Passats uns anys a Barcelona es va acabar instal.lant a Badalona, servint en un casa del carrer Sant Pere. A la dècada dels anys 20 i 30 molta gent d’Alobras i d’altres pobles de Terol havien emigrat als voltants de Barcelona buscant una vida més pròspera. Per això, va ser a Badalona on va conèixer el seu marit, el pare de la “Closes”.
Va ser precisament a Badalona, en un dia com avui -19 de juliol- on la Tina va saber que el dia abans hi havia hagut un cop d’estat militar al país, i que començava una guerra. De fet, no ho recorda gaire perquè, assegura, “la política no m’ha interessat mai”. Així se’n va assabentar:
Anys més tard, també a Badalona, neixerien els seus dos fills: la Teresa (la popular “Closas” de Tiana), i en Josep.
La Tina, camí dels 103 anys, mare, àvia i besàvia assegura que és feliç i que, encara ara, li costa d’estar-se quieta.
