Va començar a pintar sense gairebé adonar-se’n i en plena adolescència perquè, senzillament, “m’agradava molt” explica. Ara, pintar és un dels pilars de la vida de l’Anna Sicras. No fa gaire ha muntat el taller “Anna Sicras, món el art”. Tot va sorgir un dia de bon matí, explica ella mateixa:
Amb la mateixa seguretat que afirma que allò que li agrada és la pintura -i no el dibuix o la il.lustració, per exemple- l’Anna té claríssim que la seva tècnica és l’aquarel.la. Per què?
Però la pintura no és, ni de bon tros, l’única activitat de l’Anna Sicras. I és que el seu dia a dia és força atapeït:
La feina voluntària dels dijous a la biblioteca Can Baratau és, juntament amb la pintura, allò que la fa gaudir més. En bona part perquè la Núria, la directora, “m’accepta com sóc”, afirma l’Anna:
I és que l’Anna és la primera en aceptar-se a ella mateixa tal com és: “puc treballar igual que els altres”, diu. De fet, li agradaria treballar més hores, assegura, “i també que em paguessin”:
Un altre capítol important de la vida recent de l’Anna ha estat l’arribada de la Matsy, la seva gossa. Juntament amb la pintura i la feina a la biblioteca fa que l’Anna sigui rotunda en afirmar “ara mateix sóc molt feliç”.
Com no podia ser d’una altra manera, la tianenca té un objectiu a l’horitzó: vol treballar de monitora de menjador i ja està movent cel i terra per poder assolir aquesta fita. Està convençuda que, tard o d’hora, ho aconseguirà.
