L’Aplec de l’Alegria, a l’entorn de la popular ermita de Tiana, ha tornat a reunir desenes de persones aquest dilluns de Pàsqua.
Creients, ateus, devots, escèptics, sardanistes, nostàlgics i gent que només anava a passar el dia s’han tornat a congregar a l’esplanada de davant l’ermita a partir de les 10h del matí.I és que pujar a l’Aplec és, per a moltes persones, una forma de fer poble i de sentir-se part del batec de Tiana:
Les primeres hores han estat, com cada any, les de la gent més gran: en l’autobús especial per l’Aplec, o a peu, han anat arribant poc a poc, acompanyats d’un dia ventós i poc càlid que s’ha anat escalfant a mesura que passaven les hores. Algunes persones duien flors pels éssers estimats que tenen enterrats al cementiri.
La majoria dels que arribaven a primera hora no es volia perdre de la missa, que ha estat concelebrada per diversos mossens. La petita ermita de l’Alegria s’ha anat omplint i prop de les 12 no hi cabia ni una agulla.
Més d’una persona no ha pogut reprimir les llàgrimes quan, cap al final de la celebració, a peu dret, els assistents han entonat els goigs de l’Alegria. Sonaven així:
Acabada la missa, desenes de persones han volgut passar a tocar o a pregar-li a una ded les dues mares de Déu de l’Alegria: la vella, a una dels laterals, i la nova, que és la que es pot contemplar a l’altar de l’ermita.
L’altre plat fort de l’Aplec és, sens dubte, la ballada de sardanes posterior a la missa i la benedicció de coques. La cobla Iluro ha fet sonar les primeres notes i dues grans rotllanes han omplert de curts i llargs l’esplanada de l’Alegria.
Ha estat, també, el moment del retrobament entre molts tianencs i tianenques que al llarg de l’any no tenen gaire ocasions de poder-la fer petar amb tranquil.litat. Novament, l’Aplec ha tingut la virtut de ser un punt de trobada i de tradició que, per ara, segueix molt i molt viu.
