La Grange dels ZZ Top és una cançó pensada perquè el guitarrista llueixi. Una de les guitarres marca el ritme amb el baix i la bateria i l’altre s’encarrega de tocar els 3 solos. El virtuosisme que demana la cançó i el ritme que s’enganxa al moment van activar automàticament el públic i tot va anar sobre rodes des del primer moment. La banda, que completaven la baixista Oneida James i el bateria José Ciudad, va omplir tot el pati del Casal des de la primera nota que van tocar i van demostrar la seva versatilitat. Van passar del rock de carretera, al blues i fins i tot al soul de la mà d’Oneida James.
Cada membre de la banda ha tingut el seu moment per lluir tot i el protagonisme de Campillo i Whittington. Qui prenia la batuta sempre era qui posava la veu, o bé per la necessitat de la cançó o perquè era qui l’havia composat. El rock més clàssic el portava Campillo, el blues Whittington i el soul Oneida James. La resposta del públic ha estat molt bona en tot moment i les cançons d’Oeida James han estat les més celebrades juntament amb els solos de guitarra de Buddy Wittington.
El concert ha tingut dues parts: una primera de versions i una segona amb una major part de cançons pròpies separades per un descans. En tot moment han tingut el públic a la butxaca i cap al fina ningú volia que paressin de tocar. Cap cançó va fallar, totes acabaven amb un gran aplaudiment que es va amplificar amb la cançó final.
