L’exalcalde de Sabadell i expresident de la Federació Catalana de Municipis, Manuel Bustos, i l’exsecretari general de la FMC, Adolfo Moreno, han assegurat a la jutgessa del cas Mercuri que les retribucions que cobraven els alcaldes de l’entitat no eren dietes sinó pagaments per la feina que feien i el càrrec que tenien. D’aquesta manera han assegurat que els pagaments eren totalment legals, tot i que en els pressupostos de l’entitat sí que constaven com a dietes, que els alcaldes mai van haver de justificar amb tiquets.
Segons han explicat diverses fonts jurídiques, tant Bustos com Sansano s’han negat a respondre preguntes sobre les converses telefòniques que els van intervenir en el cas Mercuri. El seu advocat ha demanat la impugnació d’aquestes converses en considerar que l’objecte de la investigació no era aquest cas, però la jutgessa encara no ha resolt el recurs.
Els dos exmàxims dirigents de l’entitat han explicat que tot i que els pagaments constessin com a dietes en el pressupost, en realitat eren pagaments en funció d’una escala fixada segons la responsabilitat de cada dirigent de la FMC. Aquests pagaments, teòricament, no eren sous sinó “indemnitzacions” pel càrrec i la feina que feien, que consistia bàsicament en múltiples reunions, sense tenir gaire en compte quantes en feien. L’alcalde de Solsona, David Rodríguez (ERC), ha ratificat aquesta versió.
A més, aquests pagaments ja havien de cobrir les despeses dels dirigents, com desplaçaments o àpats. Però en alguna ocasió puntual sí que s’haurien pagat “despeses extraordinàries”, segons fonts jurídiques, però constaven com a pagaments extres.
Per això, els seus advocats consideren que els pagaments són totalment legals i que no eren un segon sou públic per dues raons: no eren salaris per un contracte i una feina específica amb horari laboral fix i no procedia d’un organisme públic. Tot i que gairebé tots els ingressos de l’entitat procedeixen de fons públics, que paga cada ajuntament associat, la FMC és una organització privada, que no està controlada ni per un interventor ni la Sindicatura de Comptes o el Tribunal de Comptes, i els seus contractes i nomenaments no estan subjectes al dret públic ni es publiquen en cap butlletí oficial. A més, fonts jurídiques han recordat que els pagaments per feina feta tributen més a l’IRPF que no pas les dietes.
Arriben les declaracions dels alcaldes imputats pels cobraments de la FMC: clica aquí
