Ca l’Andreu ha acollit aquest dissabte 18 d’octubre un acte de celebració dels orígens de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO), ara fa 50 anys. “Un dels llocs on va néixer va ser aquí, a Ca l’Andreu, on ja des de la tardor del 75 es van començar a fer campanyes d’anellament científic d’ocells”, explica en Francesc Giró:
L’anellament és una de les activitats principals que desenvolupa l’ICO, juntament amb el seguiment integrat de les poblacions d’ocells, tot amb l’objectiu de contribuir al coneixement de la seva biologia i facilitar polítiques de conservació de la biodiversitat. De fet, la mateixa celebració va comptar amb una activitat d’anellament, a banda de la visita al Hide9Pins, l’observatori ornitològic i fotogràfic que la masia tianenca té des de fa poc més d’un any.
“Una cosa que inicialment era molt privada s’ha convertit en un petit negoci”, explica el Francesc. Des de l’observatori ja s’han pogut fotografiar més de cinquanta espècies d’ocells diferents i mamífers nocturns com la guineu i el toixó:
L’acte va reunir a una quarantena de persones, incloent-hi a membres fundadors, a l’actual president de l’ICO i al coordinador general, el tianenc Gabriel Gargallo:
Els orígens de l’ICO es remunten al 1975, moment en què es va crear el primer grup d’anellament de Catalunya, el grup Merops. Entre ells es trobava l’actual secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal, que va assistir a l’acte:
Tot i que l’anellament d’ocells ja es realitzava de manera relativament regular a Catalunya des de 1957 no va ser fins al 1975 que va esdevenir una pràctica estructurada entorn de grups d’anellament mínimament organitzats. Ca l’Andreu va ser un dels punts de reunió d’aquests grups. “Era un lloc assequible, prop de Barcelona”, diu Giró:
L’any 1977 es va crear el Grup Català d’Anellament (GCA), antiga denominació de l’ICO. No va ser fins a l’any 2000 que va passar a dir-se així, aglutinant no només a anelladors sinó també a ornitòlegs de tot Catalunya. Actualment, l’ICO compta amb prop de mil socis i més de cinc mil col·laboradors d’arreu de Catalunya.
