El 22 de juliol farà un any que la síndica de greuges de Tiana va traslladar el seu despatx a l’anterior local de Serveis Socials, situat al carrer d’Anselm Clavé, el qual també acull el Jutjat de Pau i el registre civil. Un espai que la Cel·la Fort creia que donaria més intimitat i faria que la gent s’animés més a venir. “El canvi jo crec que ha sigut molt, molt positiu”, assegura un any després:
Aquest passat mes de juny també ha complert dos anys i mig al capdavant de la sindicatura, la meitat dels seus cinc anys de mandat. “El que tinc clar és que no faré un segon mandat”, avança la Cel·la. Durant aquest temps ha obert un centenar d’expedients, amb bastants consultes que ha hagut de derivar “perquè no tenen res a veure amb l’Ajuntament.” “Si ha vingut allà és perquè no sap on anar. I això també et fa reflexionar de dir ‘com és que aquesta persona no sap on ha d’anar a picar la porta’?”, diu:
També li han arribat temes senzills de resoldre i que s’han solucionat ràpidament, però hi ha hagut d’altres més complexes que s’han allargat en el temps. En tots els casos ha hagut de fer molta intermediació, que per a ella “és la base de la meva feina”:
La majoria d’aquests temes més complexos estan relacionats amb la convivència ciutadana i els sorolls. “Això és un tema que jo tinc obert per diferents fronts, i realment és una cosa que preocupa, i és una situació molt difícil, perquè és com un xoc d’interessos”, explica la Cel·la:
“Bàsicament, jo el que haig de lluitar és pel dret al descans de la gent”, afegeix. “Hi ha drets que són preferents i el dret al descans ho és”:
La Cel·la explica que ha col·laborat amb la sindicatura de greuges de Catalunya en la resolució del tema dels sorolls al Parc del Dr. Mascaró. “Penso que la resolució final és molt interessant i que donarà peu a replantejar-se coses i a millorar aquest problema que hi ha”, explica. “Ha sigut una col·laboració molt interessant, perquè des de la sindicatura de Catalunya hi han posat tots els mitjans tècnics i des de Tiana el que hi hem posat és la proximitat, el coneixement del territori”:
De fet, espera que a la tardor ambdues sindicatures puguin signar un conveni de col·laboració “perquè quan arribi a la sindicatura de Catalunya algun cas de Tiana, doncs puguem fer aquest traspàs d’informació, que jo pugui col·laborar, si és que puc, i a l’inrevés, que quan hi hagi alguna cosa d’aquí que jo vegi que no me’n puc sortir sola, doncs els hi envio allà”. “Crec que és un conveni que ens anirà molt bé a la ciutadania, bàsicament, que és el que es tracta”, diu:
Entre les consultes que ha rebut també es troben queixes per no respondre instàncies o respondre-les al cap de molts mesos i per no complir allò que s’havia acordat o demanat, com en el cas dels requeriments:
En aquesta línia, Fort diu que “el paper potser més complicat o més ambiciós que té [la sindicatura] és restablir la confiança de la ciutadania amb les institucions públiques”:
Actualment, la Cel·la és vocal de la Junta del Fòrum de Síndics, Síndiques, Defensors i Defensores locals de Catalunya, on representa a les sindicatures petites com les de Tiana. “Interessava molt estar dins d’aquesta Junta per defensar aquestes sindicatures petites, però això també comporta molta feina”, diu. A banda de la Junta, formar part del Fòrum també li permet tenir una formació constant:
A més a més, el passat 22 de juny la síndica de greuges de Tiana va anar el Parlament de Catalunya acompanyant al president del Fòrum, Josep Escartín, que va comparèixer davant la comissió que estudia la futura Llei de Sindicatures Locals que busca defensar el paper d’aquestes institucions “com a eina de proximitat, bona administració i garantia democràtica”:
Per traslladar-li qualsevol petició cal reservar cita a través del correu sindicatura@tiana.cat o del telèfon 664 672 450.
