Una cadira d’àrbitre de tennis, d’aquelles altes per poder observar bé totes les jugades, i una maleta plena de llibres conformen l’escenografia del monòleg “Jugada mestra!” que l’actor Òscar Intente va portar fins a Tiana el passat dimarts a les set de la tarda.
Un monòleg que permet conèixer la figura de Pompeu Fabra a través d’una de les seves aficions més desconegudes: l’esport i, en especial, el tennis:
Un monòleg que fa un personatge indefinit, que no és ni Intente ni el filòleg català, però que coneix molt bé al pare de la gramàtica catalana:
Així doncs, la llengua, com l’esport, necessita unes regles que la limitin i, alhora, li donin valor. Aquesta simbiosi entre els dons mons és una constant al llarg del monòleg que Òscar Intente transmet al públic. Mentre parla, la cadira de tennis es transforma de cop en una cadira de treball, amb una tauleta per poder escriure; o just cap al final del discurs, quan els graons per pujar a dalt de tot de la cadira es van transformant, a mesura que va posant llibres, en una prestatgeria.
Un monòleg que ha anat repetint per diversos pobles catalans per commemorar l’any Pompeu Fabra, 150 anys després del seu naixement i 100 anys després de la publicació de la “Gramàtica catalana”:
Per a l’actor, això li ha donat l’oportunitat de conèixer més a fons la figura de Pompeu Fabra:
Per aconseguir-ho, ha hagut de documentar-se a fons:
El resultat d’aquesta recerca és aquest monòleg, amb idea, text i interpretació de l’Òscar Intente, direcció de Maria Pla i producció d’Inútils Mots.
