Context: 1994, l’any dels focs

“Un estiu ressec, un vent de ponent incontrolable, uns boscos bruts i abandonats, unes línies elèctriques poc cuidades, alguns provocadors, tot plegat va desencadenar el drama”. Així és com la pàgina web Anuaris.cat resumeix els factors que van fer dels incendis de l’estiu del 94 els més greus de la història recent de Catalunya.

I és que l’estiu d’ara fa 25 anys va començar amb una onada de calor que va arribar al seu punt àlgid entre el 3 i el 5 de juliol, quan va tenir lloc la primera gran onada d’incendis de l’estiu i la més devastadora. Les elevades temperatures es sumaven al fet que les precipitacions acumulades durant l’hivern i la primavera es trobaven per sota de la mitjana.

Així doncs, les condicions meteorològiques –temperatures de 40 graus, ràfegues de 50 km/h de vent del sud-oest molt càlid i sec i una humitat baixa, per sota del 10%– van facilitar que es produïssin els incendis forestals i que es propaguessin amb rapidesa pels boscos extremadament secs.

L’onada de calor, però, no va ser l’única responsable de la virulència dels focs. L’abandó de l’explotació forestal i les insuficients dotacions tècniques i humanes dels bombers, que es van veure sobrepassats per la quantitat, velocitat i intensitat dels incendis, van ajudar en l’avenç dels focs.

L’infografia mostra els focs més importants d’aquell any, destacant la primera gran onada a l’abril, la segona a principis de juliol i la tercera a l’agost, on s’inclou l’incendi de Tiana.