“Criatures” és una reflexió sobre què és ser infant i què és ser pare. Les ganes que tenen els nens i nenes de ser pares o mares, i les ganes d’aquests de tornar a ser criatures, de com totes dues parts només veuen les parts positives de l’altra banda i s’obliden de les dolentes per traumatitzar-se quan les recorden.
“Criatures” es va escriure el 1998 i gairebé 20 anys després segueix molt vigent. Demostra que moltes coses no canvien i que l’humor negre sempre té cabuda. De fet, els gags amb més èxit eren els que derivaven cap aquest cantó. Un cas molt clar és un monòleg de l’Anna Martínez, on una nena comença a imaginar com serà d’adulta i veu com, poc a poc, tot es va tornant trist i dur.
Però el gag d’humor negre amb més èxit és el segon de l’obra: quatre mares queden per queixar-se dels seus fills i les seves vides, i això els permet “fer molt el bèstia”. La Creu Carmona i l’Anna Martínez ens ho expliquen.
L’obra té altres registres. Hi ha moments més tendres. La Creu Carmona és la protagonista d’un d’ells.
Amb aquesta actuació el cicle 4×4 acaba i amb ell la temporada d’actuacions de la Societat Recreativa 9 Pins a Tiana.
