Perquè l’1 d’octubre sigui possible votar el referèndum a Tiana han de passar, per força, almenys dues coses que ara mateix semblen estar assegurades però no al 100%: una, que, efectivament, es celebri el referèndum a Catalunya aquella jornada. La segona, que hi hagi espais, al poble, adequats per poder votar.
A Tiana, on l’alcaldessa ja ha dit que considera una il.legalitat posar a disposició del Govern català els espais habituals per votar l’1-O, n’hi ha 6 on darrerament s’hi han fet votacions o bé consultes. Són la Catequística, la biblioteca Can Baratau, les escoles públiques Lola Anglada i Tiziana i el centre cívic L’Escorxador, que són els 5 col.legis electorals habituals els darrers anys. També hi ha l’institut de Secundària, que no és un col.legi electoral però s’hi va fer la consulta del 9-N. A qui pertanyen i qui gestiona aquests espais? Quins podrien acollir el referèndum malgrat l’anunciada decisió d’Ester Pujol?
– La Catequística: No és ni ha estat mai propietat ni de l’Ajuntament ni de l’Arquebisbat de Barcelona. Pertany a la família Vilaclara que la va cedir fa anys a l’Arquebisbat de Barcelona perquè la gestionés, amb dues condicions: que s’hi fes catequesi i que si es deixava de donar-ne, la Catequística tornés als Vilaclara. Les decisions sobre què s’hi fa i què no, però, les pren el mossèn de la Parròquia de Tiana perquè així ho han establert ambdues entitats religioses.
En l’època de l’alcalde Vallespinós es va negociar amb l’Església que l’Ajuntament en pogués fer ús per activitats culturals o d’altres tipus. Actualment, cada vegada que s’hi ha de fer una activitat (per exemple, obrir-la com a col.legi electoral), l’Ajuntament ha de demanar l’autorització al mossèn de la Parròquia. Si es volgués obrir pel referèndum, l’autorització l’hauria de donar la Parròquia. Així doncs, qui té l’última paraula sobre si s’obriria o no per votar és mossèn Ramon, capellà titular de la Parròquia des de fa 1 any.
– La biblioteca municipal Can Baratau: Tant l’edifici com la seva gestió pertanyen a l’Ajuntament de Tiana, per tant és l’alcaldessa qui n’hauria d’autoritzar l’obertura perquè fos col.legi electoral l’1-O.
– Centre Cívic L’Escorxador: És el mateix cas que Can Baratau: tant l’edifici com la seva gestió pertanyen a l’Ajuntament de Tiana, per tant és l’alcaldessa qui n’hauria d’autoritzar l’obertura perquè fos col.legi electoral l’1-O.
– Escola Lola Anglada: L’edifici, inaugurat el 2011, pertany a la Generalitat a través de l’Institut Català de Finances (ICF). L’Ajuntament és responsable només d’una part del seu manteniment. També es fa càrrec del lloc de treball de la conserge. El Govern, per tant, és qui pot autoritzar-ne l’obertura l’1-O. Tanmateix, és la directora de l’escola, Luisa Triviño, qui té l’última paraula sobre els usos que es fan al centre, segons està establert per als centres de Primària. La decisió final d’obrir o no el Lola Anglada l’1-O recauria, doncs, en aquesta persona.
– Escola Tiziana: L’edifici, que havia acollit la cooperativa de les antigues escoles Clavé, pertany a l’Ajuntament de Tiana des del 1994, quan la cooperativa es va desfer. Al Registre de la Propietat, doncs, el centre consta a nom de l’Ajuntament. La gestió i el manteniment de la Tiziana també van a càrrec de l’Ajuntament de Tiana. Per tant, també és decisió de l’alcaldessa Ester Pujol obrir aquesta escola o no l’1-O pel referèndum.
– Institut de Secundària de Tiana: El propietari de l’edifici de l’institut Tiana (antiga seu de l’escola pública Lola Anglada) és l’Ajuntament. Però, mitjançant un conveni signat el 2011, l’Ajuntament va cedir l’ús, gestió i funcionament de l’edifici a la Generalitat i és aquesta qui, com a usufructuària, segons estableix el conveni, pot decidir en tot moment què s’hi fa. En aquest cas, en tractar-se d’un centre de Secundària, no seria el director del centre, Josep Gimeno, qui tindria l’última paraula perquè fos col.legi electoral, sinó la pròpia Generalitat.
