Un dels episodis més esfereïdors del segle XX també va tocar de prop a Tiana. Aquest 2020 s’han complert 75 anys de l’alliberament dels camps de concentració creats pels nazis. D’aquella data només ens separa una o dues generacions de diferència, és per això que l’Enric Canals, tianenc i periodista, va créixer sabent que una de les veïnes del poble era vídua d’una víctima que va morir al camp de concentració de Mauthausen, en Lluís Esquerra:
Més enllà d’això, però, no coneixia més detalls de la història. Fins que l’estiu passat, el Ministeri d’Exteriors va publicar la llista dels 4.427 republicans que havien passat per Mauthausen i el nom del Lluís Esquerra va impulsar-lo a investigar sobre aquest succés:
Gràcies a la investigació, l’Enric ha pogut recrear els últims anys d’en Lluís Esquerra: la fugida a França després de la Guerra Civil, la captura per part de l’exèrcit alemany durant la batalla de Dunkerque i el pas dels camps de presoners a Mauthausen:
Allà hi va arribar el 25 de gener de 1941. Va estar al camp principal, després el van traslladar a Gusen i, per últim, el van portar al castell d’Hartheim, destí dels qui ja no servien per treballar o tenien malalties terminals. Un castell que, sota l’aparença de centre sanitari, amagava l’anomenada Operació T4, que consistia en l’experimentació cruel i l’eliminació directa a les dutxes de gas. En Lluís Esquerra va morir aquí el 16 d’octubre de 1942:
Anys més tard, el Govern alemany va atorgar a la seva vídua, la Carme Ventura, una pensió vitalícia com a “compensació” per l’assassinat del seu marit:
L’Enric també ha pogut investigar sobre la infància i la joventut d’aquest refugiat republicà:
La llista del Ministeri d’Exteriors també inclou a dos tianencs més entre les víctimes de Mauthausen:
