Facebook
Twitter
WhatsApp
LinkedIn

El secret del millor croissant espanyol és badaloní

La pastisseria Canal de Barcelona no dona a l’abast. La raó és que allà hi treballa un badaloní, Toni Vera, que ha guanyat el premi al millor croissant artesà de mantega d’Espanya.

toni vera
Imatge: La Vanguardia

El secret és l’amor que hi posa, tant en l’elaboració com en els productes. Però, apart de la cura i “mimos” posats, el secret està en la massa, diu en Toni, que ens ha explicat com fer el croissant guanyador

 

Així que passi el rebombori del concurs, i baixin la demanda i les cues a les portes de les dues botigues que té a Barcelona, en Toni diu que farà croissants de creació:

 

A Tiana hem volgut tenir una mostra de com s’elaboren els croissants i hem anat al centre, al forn Aixelà.

IMG_3484
Heribert Aixelà, pastisser del Forn Aixelà

L’Heribert Aixelà, vestit encara amb barret i davantal blanc, ens ha explicat com preparen els croissants: de forma tradicional però amb lleugers tocs de vainilla, mantega o llimona, depenent del pastisser que els elabori aquell dia. Ens han explicat un secret: segons el dia, saben quin croissant es vendrà més al forn. Aquí, el secret no està en la massa, tal com explica Laura Tolrà, també del forn Aixelà.

 

La Laura es refereix a la capa que es posa damunt del croissant per donar-li brillantor.

A la web pinceladas de azúcar expliquen l’origen del croissant. Pel que sembla, no és francès sinó austríac, concretament vienès. El relacionen directament amb l’alliberament d’Àustria de la invasió turca.

“El 1683, els soldats otomans al comandament del gran visir Mustafá Pachá, un individu de forca i ganivet, que havien ja conquerit Hongria i totes les nacions que recorren el Danubi, van posar setge a Viena, últim baluard en què la Cristiandat mantenia la seva resistència a les tropes musulmanes turques.

Malgrat el brutal setge, els vienesos havien mantingut incòlumes les seves muralles. Així que Mustafà va elaborar un pla per prendre per sorpresa als defensors de la ciutat: foradar un túnel que passés per sota de les muralles i arribés al centre de la ciutat. Per evitar ser descoberts, els turcs només treballaven al túnel a la nit. És clar que no van comptar amb que els forners també treballen de nit.

Van ser aquests, els forners vienesos, els que, alertats pels estranys sorolls que escoltaven sota els seus forns, van donar l’alarma i van aconseguir la derrota dels turcs.

L’emperador d’Àustria, Leopold I, va recompensar amb honors als forners vienesos i aquests, per commemorar tan feliç succés, van inventar un pa amb una forma de mitja lluna, en “burleta” al·lusió al símbol dels turcs. El van cridar Croissant, és a dir, «mitja lluna». Al final, els turcs no van seguir envaint Europa, però sí que ho va fer el croissant. De fet, els francesos es van apropiar de l’autoria i el van batejar definitivament amb aquest nom.”