El primer que es veu a l’entrar a la Sala Albéniz és una tela negra. T’has de moure cap a la dreta o cap a l’esquerra per esquivar-la i asseure’t en una de les cadires del teatre. L’impacte, però, ja està aconseguit. Et rep el color negre per preparar-te per tot el que vindrà. L’ambientació lumínica també ajuda a completar aquest aire entre tenebrós i misteriós. No hi ha gaire llum, les parets, a banda i banda del teatre, estan tenyides de vermell. Dues o tres butaques, situades al mig de l’escenari, són els únics elements il·luminats. Per allà passaran tots els protagonistes. Si a aquestes alçades encara no t’has capbussat de ple al món de la novel·la negra, els autors convidats t’hi ajudaran.
Ahir va ser el torn de la part més institucional del festival. Els plats forts eren l’homenatge a Manuel de Pedrolo, amb el que es va inaugurar el festival, i l’entrega del cinquè Premi Memorial Agustí Vehí – Vila de Tiana. La Sala Albéniz es va anar omplint a poc a poc, fins que va arribar l’homenatge pel centenari del naixement de l’escriptor. En aquell moment el teatre ja estava ple, fins i tot hi havia gent de peu. L’expectació creada era patent. I no va decebre. La projecció audiovisual “Manuel de Pedrolo. Trencant l’oblit” va donar el tret de sortida a l’acte i quan va acabar, es va crear un silenci. Però no era un silenci incòmode. Era un silenci de reflexió, fins i tot de xoc per allò que s’havia vist i per la frase amb la que havia acabat el vídeo. Tal com explicaven al documental, els escriptors i intel·lectuals de l’època miraven a Pedrolo amb recel, i els polítics i acadèmics amb ignorància. Era un personatge incòmode, sense filtres, i no agradava. Però divendres, a la Sala Albéniz, es va demostrar com ni el poder ni els intel·lectuals van aconseguir que es deixés de parlar de Manuel de Pedrolo. No només pel debat que es va fer després sobre la producció negra de l’escriptor, a càrrec del Sebastià Bennassar, director del festival; l’Anna Maria Villaloga, comissària de l’any Pedrolo; i l’Àlex Martin, doctor en Literatura Catalana i investigador del gènere negre i policíac. Sinó també perquè va aconseguir omplir el teatre. A la gent, als lectors, els interessa Pedrolo. I ells seran els que mantindran la seva obra viva.
També hi va haver espai per recordar a un altre escriptor, en Valerià Pujol, vint-i-cinc anys després de la seva mort. L’encarregat de fer-ho va ser el Rafael Vallbona, també escriptor i cunyat del Valerià, que va presentar la reedició de “Terra de crims”.
Per acabar, es va entregar el premi Agustí Vehí a l’escriptor Francesc Puigpelat per la seva obra “Magret i els anarquistes”, un clar homenatge al personatge de Georges Simenon. Va cridar l’atenció del jurat per haver situat la història negra en un fet històric real, en la línia de moltes de les novel·les de l’Agustí Vehí. Abans de l’entrega, però, es va presentar l’obra que havia guanyat el mateix premi l’any passat: “Sang freda”, de l’escriptor i dissenyador Biel Cussó.
Dissabte, el dia amb més activitats
La part forta del festival, però, és avui dissabte 20 de gener. El gruix de les activitats s’han fet i es faran entre aquest matí i la tarda. Encara queda un plat fort del festival, després de l’homenatge que es va fer ahir a Pedrolo: l’homenatge a Maria Aurèlia Capmany, també pel centenari del seu naixement. Es recordarà, també, a Jaume Fuster, quan es compleixen 20 anys de la seva mort.
El matí ha començat a dos quarts d’onze amb una taula rodona sobre el retorn del relat breu a través de les antologies entre l’Àlex Martin, encarregat de dirigir la col·lecció de novel·la negra “Crims.cat” de l’Editorial Alrevés; el Marc Moreno, de l’editorial Llibres del Delicte; i el J. R. Armadàs, d’Edicions Xandri. Seguidament, l’escriptor i fotògraf Xulio R. Trigo ha sigut el primer protagonista de la Cadira d’orelles, on ha parlat del seu llibre “L’objectiu del crim”.
Després d’una pausa amb signatures dels autors, s’ha fet l’última activitat del matí: una taula rodona amb lectura en veu alta i música de saxo. S’han llegit cinc fragments, corresponents a cinc obres dels escriptors i escriptores Ramona Solé, Montserrat Espallargas, Ramon Usall, Jordi Colonques, Joan Canela i Salvador Balcells. Entre lectura i lectura, cada escriptor i escriptora, que estaven asseguts en les butaques de l’escenari, comentava el seu llibre.
A les cinc de la tarda es reprendran les activitats. Obrirà la sessió l’acte a Jaume Fuster i la tancarà Maria Aurèlia Capmany, com a cloenda final. Entremig, es podrà gaudir d’una Cadira d’orelles sobre Sherlock Holmes, una altra amb Elisenda Albertí, que parlarà sobre “Catalunya en negre” i dues taules rodones.
