Un incendi, més enllà dels danys materials afecta a la quotidianitat. Diversos testimonis ens expliquen com tot el poble es va involucrar per aturar-lo, com voluntaris de Tiana i Montgat van cooperar en tot el que van poder. Com explica Jordi Abad es va trobar col·laborant amb el cos de bombers, veïns i amics per apagar l’incendi.
Alguns recorden perfectament el moment en que es va declarar com la Cristina Carbonell : “Jo estava amb la meva filla a la piscina i de cop varen començar a caure pinyes sobre el taulat que era com de canyís. Llavors vàrem veure el fum que venia del cantó de la cartoixa i vàrem marxat lo més rapit que vam poder”. Per a Elisa Nicolás l’incendi va estar a punt de cancel·lar el seu casament. Dues setmanes després de que es declarés es casava a l’Ermita de l’Alegria i el convit era a Mas Llombart. “A part de la tragèdia de l’incendi, a mi se m’hi va afegir una part personal, tot l’entorn del poble donava una imatge molt trista”
“Al pujar amb l’autobús cap a la conreria estava tot ple de cendres com si hagués nevat però en gris”
Però el que impacta més d’un incendi sol ser el que deixa al seu pas. Mireia Carrasco explica com els eucaliptus que veia pel camí que feia per anar a l’escola van quedar totalment calcinats: “De petita recordo, que de camí a l’escola, veia els eucaliptus i imaginava que podia viure el MOFLI un koala d’una sèrie de dibuixos animats. Després de l’incendi, gran part dels eucaliptus van desaparèixer i amb ells aquella imaginació infantil”. O el testimoni de Cristina Carbonell que explica com tot l’autobús es va quedat en silenci quan van veure les cendres a la Conreria: “Estava tot ple de cendres com si hagués nevat però en gris”.
Aquests són alguns dels testimonis que ens han arribat sobre l’incendi de la conreria de l’11 d’agost de 1994.
