“Escric perquè estimo tant la vida que la faig meva moltes vegades”: així sentia, i escrivia, la poetessa tarragonina Montserrat Abelló. A la biblioteca Can Baratau s’ ha fet un emotiu homenatge a l’escriptora, que va morir fa tot just un any a Barcelona. Les Anastàsies, de Badalona, han estat les encarregades d’aquesta lectura de poemes organitzada per Igualtat de l’Ajuntament de Tiana. Qui són, però, les Anastàsies? Ens ho explica una de les seves integrants, Joana Parra:
Potser per la capacitat femenina de conectar amb allò més íntim, Les Anastàsies sempre trien poemes escrits per dones, tal com explica Anna Maria Vives:
Montserrat Abelló va ser una dona inquieta, que obervà amb curiositat i participà als canvis que experimentava el seu país i Europa. Va fer d’intèrpret de membres de les Brigades Internacionals i va viure intensament els anys de la República i la Guerra Civil.
Com d’altres escriptores catalanes, Abelló va haver de viure durant dècades a l’exili, en el seu cas, a França (amb la seva família, a un camp de concentració), a Anglaterra i, els darrers 20 anys, a Xile. Allà va forjar el que ella en deia poesia de combat des de les paraules menudes. La subtilitat, la delicadesa, la proximitat i, també, el feminisme i el compromís polític van caracteritzar la seva obra. Va escriure poemes des de molt endins. Escoltem-ne un fragment dels que es van recitar a Tiana:
Montserrat Abelló es va guanyar la vida fent de traductora i de professora d’anglès. Va tornar a Catalunya el 1960 del seu llarg exili. A partir de llavors va començar a publicar les seves obres.
Ha estat guardonada amb la Creu de Sant Jordi i amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, entre altres reconeixements.