La vida plàcida -almenys els seus últims anys- de la gateta “Gatitu” va tenir un final abrupte fa dues setmanes. A mitja tarda del 2 de maig va aparèixer atropellada enmig del carrer Marquès de Monistrol, a pocs metres de casa seva. Era un animaló molt popular entre el veïnat de la zona. Tant, que la Iraida, mestressa de la casa on vivia, ha posat un rètol a la finestra on la gata s’hi passava hores.
La gata, però, ja va arribar de gran a la llar de la Iraida i en Jordi, una esplèndida casa modernista de Marquès de Monistrol. Ella, explica com va anar:
Un cop la gata va decidir que es quedava a viure a la casa, la Iraida va anar, poc a poc, facilitant-li la vida:
Tanmateix, “Gatitu” va ser, fins el final dels seus dies, una gata de carrer, essencialment lliure. Mai va voler -o poder- acostumar-se a viure dins la casa, tot i que, de tant en tant, hi entrava a la cuina:
Amb el temps, i amb una gata tan sociable a casa, la Iraida va anar reconstruint la història del seu animaló. Una història a voltes trista, com quan a “Gatitu” se li van morir, no se sap ben bé perquè, els cadells que havia tingut. Aleshores, algú va tenir la sensibilitat d’enterrar-los a un jardí proper a la zona on la seva mare sempre es movia.
De petita, a “Gatitu” l’havia recollida d’un garatge de Tiana una altra veïna que, temps més tard, no la va poder seguir tenint perquè un dels seus fills era al.lèrgic als gats. Aleshores, va donar la gata a un veí que anys més tard va morir. Així va ser com la gateta va tornar al carrer i d’allà, va triar la seva darrera llar: la casa de la Iraida i en Jordi.
El dia de la seva mort, una veïna que baixava pel carrer la va trobar estesa a terra, enmig de l’asfalt. De lluny, semblava un jerseiet negre, va dir, com si algun infant l’hagués perdut a terra. Quan s’hi va acostar i va veure que era un gat atropellat, va trucar la Policia Local perquè cap cotxe no hi passés per sobre, malgrat que estigués mort.
Els policies van dur l’animal al veterinari que, gràcies al xip identificatiu, va poder avisar la Iraida i en Jordi. Per a ella, especialment, aquella trucada va ser un cop molt dur:
“Em semblava que tothom havia de saber-ho” explica la Iraida. Per això va col.locar el cartellet a la finestra davant de la qual “Gatitu” havia passat bona part dels seus darrers anys. En poques hores, algunes persones van escriure condolències al rètol mateix, d’altres van deixar flors a la finestra. Tmabé hi ha hagut qui li ha donat el condol en persona. I és que, sens dubte, era una gateta del poble.
