“Jo em recordo a mi mateixa, amb 11 o 12 anys, anant a la biblioteca del carrer del Temple, aquí a Badalona, a buscar llibres sobre psicoanàlisi, a buscar llibres sobre salut mental, sobre psiquiatria”, recorda l’Esther Lobo:
Ara, l’Esther és la cap del Servei de Salut Mental i Addiccions de BSA, on hi treballa des de fa vuit anys. “Vaig venir a treballar aquí a BSA perquè el projecte em va agradar molt. La possibilitat de poder treballar amb addiccions, amb salut mental infantojuvenil i a més a més d’adults, en diferents àmbits d’atenció i sobretot des de la perspectiva comunitària, doncs em semblava que era un projecte molt engrescador”, explica:
El Servei de Salut Mental i Addiccions atén a la població de Badalona, Tiana, Montgat i una part de Sant Adrià del Besòs i compta amb dos Centres de Salut Mental d’Adults (CSMA), dos Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ), un Centre d’atenció i seguiment de les drogodependències (CAS), l’Hospital de Dia o el Servei de Rehabilitació Comunitària:
De tots els serveis, possiblement el de rehabilitació comunitària sigui el més desconegut de tots. “El mateix que quan tu et trenques un os, has de fer rehabilitació després per poder recuperar la força, quan tu tens una fractura psíquica, doncs has de fer després rehabilitació per poder recuperar la teva funcionalitat mental. I això és el que es fa en el servei de rehabilitació comunitària”, explica Lobo:
La gran majoria de casos que arriben fins al servei de salut mental els deriven el metge de família o el pediatre, que fan una primera valoració des de l’atenció primària. “L’arribada és normalment per una indicació sanitària”, diu l’Esther:
La resta poden arribar via urgències o després d’un ingrés hospitalari, o arran de la valoració dels equips d’assessorament i orientació psicopedagògic dels centres educatius:
“És molta feina”, comenta l’Esther sobre el volum de casos que reben. Tot i això, intenten “que els equips estiguin en les millors condicions per poder atendre les persones, que, a més a més, els circuits funcionin i que funcionin el més ràpid possible”:
Lamenta, però, la falta de professionals que afecta a tot el sector sanitari català. “Només hi ha unes places per formar professionals cada any. No es pot formar tothom que vol, només qui té una plaça. Aquestes places no estan ben dimensionades per les necessitats actuals”, diu:
A això se suma que molts dels casos que els arriben “són casos que probablement es podrien atendre amb la primària i molts d’ells sense la nostra intervenció”. Aquí és on la figura del referent de benestar emocional i salut comunitària (RBEC), que es va implementar amb l’objectiu d’abordar l’alta demanda de suport emocional de la població des d’una perspectiva menys medicalitzadora, és clau:
“Aquesta és la línia cap a on jo penso que hem d’anar, a posar més recursos a la primària”, opina:
A més a més, tal com defineix l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la salut és “un estat de benestar físic, mental i social complet, i no només l’absència d’afeccions o malalties”. Això, segons l’Esther, fa que aquesta no sigui necessàriament una qüestió que hagi de garantir únicament la sanitat:
“Hi ha tantes coses que es podrien fer per la salut que no passen per sanitat”, acaba dient:
Aquest 2026, l’Ajuntament de Tiana s’ha volgut sumar al Dia Mundial de la Salut Mental amb l’organització d’unes Jornades de Salut Mental que s’han estès al llarg del mes d’octubre. Aquest dijous 29 i divendres 30 es tancaran amb les dues sessions de meditació i bany de gong al Garden Tiana, que tenen un gran èxit d’inscripcions.
