L’alcaldessa de Tiana, Esther Pujol, ha donat suport aquest dimecres a l’exdiputada Laia Bonet, aspirant a les primàries del PSC a Barcelona, en un acte amb més de 200 assistents al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Bonet, crítica amb l’actual direcció socialista, ha deixat clar que si perd les primàries no abandonarà el partit: “Ni regalo les sigles ni el que signifiquen”.
A l’acte també l’han acompanyat els alcaldes socialistes Jaume Bosch (Sant Boi de Llobregat) i Dolors Conde (Castellbisbal); els catedràtics Xavier Arbós, Carmen de la Torre i Jordi Matas; el portaveu d’UGT de Catalunya, Miquel Àngel Escobar; i l’advocada Montserrat Pinyol. El periodista Sergi Mas i l’actor Carles Flavià li han donat el seu suport en el vídeo que ha tancat l’acte.
A la llista d’assistents a l’acte també hi ha la cineasta Isona Passola, l’exdiputada Dolors Renau, el president de RBA, Ricardo Rodrigo, l’exalcalde de Donosti Odón Elorza, el sociòleg Xavier Martínez Celorrio, o la històrica periodista Marina Bru, membre de la Comissió de Garanties del PSC.
A l’acte, Bonet ha assegurat que no es resigna a que el partit s'”empetiteixi” i es “buidi”, i és per això que ha demanat renovar el pacte amb el PSOE per evitar “qualsevol ombra de subordinació” i no acceptar una proposta federal “genèrica”. “No em resigno a que el PSC es converteixi en un partit estèril i buit. Vull un PSC amb les portes ben obertes. El partit ha de ser una plaça pública, no un castell tancat amb un fossat amb cocodrils i duaners que controlen els que entren i els que surten, els que parlen i els que callen, els que proposen i els que obeeixen”, ha dit Bonet en el seu discurs.
L’exdiputada treballarà “perquè els que s’han anat puguin tornar”: “No em resigno a veure com el PSC s’empetiteix, com es dilueix la seva identitat complexa i plural o com renúncia a ser un gran partit al servei dels interessos de la majoria del país”.
El PSC, segons el seu parer, no ha “captat ni assimilat” la transformació a la societat catalana i per això ha de “renovar-se, revitalitzar-se i recuperar la credibilitat”, un fet “impossible sense una proposta útil i viable sobre la relació entre Catalunya i Espanya”.
“El que no pot semblar”, ha afirmat, “és que el PSC actuï més atent als interessos d’Espanya que als de Catalunya. Per ser més clara: no pot acceptar una proposta federal genèrica, sense garanties específiques sobre el reconeixement nacional de Catalunya i una redistribució més equitativa dels recursos”.
