Facebook
Twitter
WhatsApp
LinkedIn

“Gran Reserva d’Òpera”, una xerrada acompanyada d’audicions i tast de vins

Totes les cadires que s’havien repartit per la sala estaven ocupades. Un projector i una pantalla mostraven un vídeo congelat esperant per reproduir-se. I en un costat de la sala, en una taula, hi havia copes de vi esperant a ser omplides. Aquest era l’aspecte de la Sala d’Actes de la Biblioteca de Can Baratau aquest divendres 2 de març a les set de la tarda. El músic, periodista i divulgador musical David Puertas estava a punt de començar la seva xerrada que, tal com avançava l’escenografia, venia acompanyada d’audicions de fragments d’òpera i un tast de vins a càrrec del Celler Quim Batlle.

Tot això, per parlar sobre un tema: la relació de l’òpera amb el vi i la gran quantitat d’òperes que han dedicat fragments musicals a aquesta beguda, ja sigui parlant d’ella o bevent-la. La relació és tan estreta que fins i tot està present en la que es considera la primera òpera de la història: l’Orfeu de Claudio Monteverdi. El propi David Puertas explica per què és la primera:

 

L’elecció d’un personatge mitològic com el d’Orfeu inicia aquesta relació entre l’òpera i el vi perquè la seva pròpia història està estretament relacionada amb Bacus, el déu del vi en la mitologia grega. El David Puertas ho explica:

 

Des de llavors, han sigut moltes les òperes que s’han fet on aquesta beguda hi ha tingut cabuda. El David ha posat uns quants fragments d’algunes d’elles. Per exemple, encara amb Orfeu com a protagonista, l’òpera d’Offenbach dedicada a aquest personatge té una de les cançons d’òpera més conegudes, el famós cancan:

 

Ha posat més exemples, on el vi és el protagonista per ser motiu d’alegria o tristesa, com a l’òpera Marina, on veu per oblidar les penes d’un mal d’amor; o per ser la causa de la mort de varis soldats, com a l’òpera Lucrecia Borgia. Però la gran peça final, i la que ha servit per acabar la xerrada, ha sigut, com no podia ser d’altre manera, l’escena del brindis de La Traviata:

 

Amb només una hora, ha estat impossible escoltar totes les òperes que parlen del vi o on hi està present. Ha sigut només un tast, igual que el de la copa de vi que tots els assistents han tingut a la mà durant tota la xerrada.