Des de les sis de la tarda d’aquest diumenge, una hora d’emoció, humor i realitat ha captivat els espectadors de l’obra ‘No es país para negras’, de Sílvia Albert.
L’actriu narra la seva pròpia història, la d’una nena negra nascuda en un país de blancs l’any 1976. A través de tòpics, acudits i espots televisius, exposa tots aquells comportaments racistes que perduren a la nostra societat.
Els espectadors són convidats a una reflexió permanent que potser comença amb la cançó que deia “Yo soy aquel negrito”, a l’espot publicitari de Cola Cao, i acaba amb el missatge més punyent de l’obra: hi ha algun país per a negres? Algun dia un país rebrà amb els braços oberts tots aquells que fugen de casa seva per poder viure?
La Sílvia recalca la importància d’escoltar narratives que divergeixin de la tradicional, de l’escrita per autors o autores blancs. És per aquest motiu que sobta la història que se’ns explica. Tots la coneixem, tothom l’ha presenciat alguna vegada però no en som els protagonistes. Els protagonistes són aquells als que normalment deixem sense veu:
En aquest sentit, l’actriu ens recorda que no hem de donar veu a aquells que ja la tenen perquè són capaços d’explicar les seves pròpies històries.
Les veus que difereixen de la nostra ens aporten nous punts de vista, essencials per reflexionar. La Sílvia ens parla de “revisió”, un dels verbs principals de l’obra.
Entre el públic, l’opinió ha estat bastant unànime. Moltes persones han sortit emocionades de la sala i, en general, reflexionant sobre tots aquells comportaments que dia a dia veiem, però que no reconeixem com a racisme o discriminació. La Josefina i en Mateu ens expliquen què els ha semblat:
Aquest acte ha estat organitzat per la Diputació de Barcelona. L’obra de Sílvia Albert segueix de poble en poble i la podreu veure a Montornès del Vallès el 18 de maig, a Castellví el dia 19 i a La Llagosta el 31 d’aquest mes.
A La Local també vam publicar una prèvia amb més informació de l’obra, aquí la podeu consultar.
