Tiana és un poble amb història. No em refereixo a les rondalles populars, les que ja perduren escrites als llibres. Vivim en un poble on s’amaguen més històries de les que ens imaginem. A pocs dies per un dels moments més importants pel futur del poble, les eleccions municipals, La Local s’ha proposat analitzar les llistes dels partits que es presenten aquest any amb un sol objectiu: buscar i trobar una altra cara de la política. La cara més humana. Així que, com qui es disposa a llegir un bon relat de ficció, hem escollit sis persones o, més ben dit, sis personatges que formen part de la història del poble, d’una història comuna que, fins avui, és desconeguda.
D’aquí i d’allà
En Mariano Estévez té 39 anys i va néixer a Buenos Aires, al cor d’Argentina. És un publicista argentí que va arribar a Catalunya i es va instal·lar a Barcelona de ben jove. Al cap de poc temps, però, es va enamorar de Tiana i no va dubtar en traslladar-se “al poble més calmat que mai havia conegut” amb la seva dona. De tot això ja en fa 15 anys i, ara, en Mariano figura per primera vegada a la seva vida a la llista d’un partit, concretament d’Esquerra Republicana. Ho fa amb aquesta intenció:
Va arribar un moment en què en Mariano va sentir la necessitat d’ajudar a fer un poble millor i, per això, va decidir pujar al tren de la política. Tenia molt clar quins partits no li agradaven i quins s’apropaven més a la seva manera de pensar. Va ser a Esquerra Republicana on va trobar el seu lloc.
“Així que tinc al davant un argentí independentista que, a més, parla genial el català”, li dic. I amb un somriure tímid als llavis, em respon un contundent sí acompanyat d’un “potser molt més independentista que molta gent”.
La història d’en Mariano, que no deixa a ningú indiferent, xoca amb la d’en Lluc Armengol i Fàbregas. Nascut a la Masia de Can Boter, sent que Tiana és casa seva i assegura que el poble és un dels llocs que més s’estima. La seva passió va convertir-se fa anys en professió. Es dedica a fer de pallasso. Tot i això, actualment el món de la cultura passa per un mal tràngol i, en Lluc, ha hagut de buscar una feina allunyada dels escenaris per tirar endavant la seva família.
En Lluc forma part de la llista de la CUP, un partit relativament nou que aposta per mantenir els valors del poble i aconseguir conservar totes les tradicions que l’identifiquen i el fan únic.
L’aposta de’n Lluc dins de la CUP es fonamenta en el fet d’aconseguir que hi hagi una comunicació directa entre l’Ajuntament i el poble. És a dir, traslladar el procés assambleari que regeix el partit, al funcionament del poble. Per la seva banda, en Mariano aposta per enfortir el vincle amb Montgat i els altres pobles del voltant i canviar aquelles coses que no li agraden del poble, com ara els cables que veu quan passeja o la circulació de camions de gran cilindrada pel centre.
La veu de l’experiència
Ens traslladem per uns instants a Palma de Mallorca. Allà hi va néixer Caterina Mieras, una dona autèntica, d’ulls brillants i somriure permanent. Actualment té 68 anys i és militant del PSC. Està instal·lada al poble des de l’any 1980 i el descriu com “el lloc on s’hi ha trobat bé”.
La Caterina té dues passions; la medicina i la política. Als 16 anys va aterrar a Barcelona ansiosa per començar la carrera de Medicina, que no era possible fer a Mallorca. En aquella època, no era de cap partit polític sinó que formava part d’un Grup d’Estudiants Catòlics que van començar una lluita contra el franquisme. Des d’aleshores i fins ara, ha compaginat la feina als hospitals amb el seu interès per la política. En tots dos casos, ha arribat ben lluny.
Assegura, que el seu interès per la medicina i per fer que tothom visqui millor, l’ha portat a submergir-se al món de la política.
Li encanta Tiana, i se li nota. Saludar-se pel carrer o anar a comprar i que la coneguin li fa recordar el poble on va néixer i fa que estimi Tiana com si hi visqués de tota la vida. Per sobre de tot, la seva prioritat com a tianenca i com a militant és no perdre la identitat que caracteritza el poble.
El relat amable de la Caterina em porta a parlar-vos d’un altre personatge important en la història de Tiana. Es tracta de Josep Maria Galcerán, conegut al poble com a “Jemi”. És exalcalde de la vila. Però no destaca només per això; va ser el segon alcalde després del franquisme i va participar en la fundació de Convergència i Unió. Per ell, la oportunitat d’estar al capdavant del poble en un moment tant històric va significar molt.
Va entrar a l’alcaldia amb 41 anys i, poc després, per motius laborals va haver de deslligar-se de l’Ajuntament. L’arquitecte tècnic més conegut de Tiana va viatjar i va formar una família però mai va deixar de pensar en el benestar del poble. És per això que, ara, als 76 anys torna a allistar-se al partit. Per com en parla, amb la mateixa convicció que fa 30 anys.
Segurament per estima a la seva professió, la principal preocupació d’en Josep Maria és que el poble no quedi petit per tanta gent. Assegura que aviat serem 10.000 habitants i que el poble s’ha d’adaptar a aquests canvis sense transformar-se en un intent de ciutat que, creu, seria fallit.
Un tianenc de pota negra versus una mallorquina-tinaneca. Tots dos representen la lluita per la llibertat i les ganes de fer un poble millor d’una manera professional, competent i, sobretot, basada en el treball en equip.
De dos móns diferents
Vénen de móns diferents. En Jaime Lafront és un històric del Partit Popular. Té 91 anys i moltes ganes de xerrar. La Mariona en té 19, forma part de l’incipient partit Junts per Tiana i és el primer cop que vóta en unes eleccions municipals.
En Jaime, apareix amb una gorra ben moderna i un bastó de fusta que li serveix de company de fatigues. El primer que fa és ensenyar-me el seu carnet de conduir, encara vigent. Amb el seu puro i unes ulleres de cul de got, en Jaime m’explica la intensitat amb la què va viure el mandat de Franco. Reconeix que, per molts anys que passin, no s’oblida de cap detall. M’explica històries i més històries sobre la seva joventut remarcant-me que, per sort, sempre ha pogut treballar.
Tot i que té el passat molt present, és plenament conscient que actualment hi ha molta gent que roba. Tot i això, explica amb anècdotes que, de males persones, n’hi ha hagut sempre.
Després de tota una vida militant el Partit Popular, en Jaime té mil anècdotes per explicar. Totes elles, semblen tretes d’una pel·lícula d’acció. Però, què en pensen els joves del poble? La més jove del conjunt dels partits encara estudia Batxillerat i no té clar quina carrera universitària escollir. Tot i això, arriba a la nostra trobada amb les idees clares i molt segura de sí mateixa. Sap per què va de la mà de Junts per Tiana i creu fermament amb el projecte pensat pel i per al poble.
Per la Mariona, formar part de Junts per Tiana és tot un repte. No només a nivell personal sinó també d’aprenentatge i vinculació amb el poble on ha crescut i del que en viu cada detall amb la màxima intensitat.
Realment, en Jaime i la Mariona són oposats. L’un és la viva imatge d’una època passada però que inevitablement ha marcat la seva vida. L’altra, encara té tot un camí per endavant i una actitud emprenedora que denota ganes de canvi, de fer les coses amb la dosi perfecta de professionalitat i amor pel poble. La vellesa i la joventut units per Tiana.
Un factor en comú
Com deia al principi, vivim en un poble on s’hi amaguen més històries de les que ens imaginem. Totes elles, però, tenen un factor en comú: lluitar per aconseguir un poble millor on tots hi poguem viure el més feliços possible. De partits o colors polítics sempre n’han existit i sempre n’existiran. La identitat d’un poble, però, no la forgen ni els partits ni els colors, sinó les persones que hi viuen i que s’hi senten com a casa. No oblidem que de Tiana només n’hi ha una i l’hem de mimar i estimar.
