No n’hi ha cap altre a Catalunya: són els nois i noies de l’equip del Barça de vòlei a terra -o sitting vòlei-, un esport paralímpic reconegut des del 1980. Tothom hi té alguna discapacitat física i, per això, la modalitat de vòleibol que practiquen es juga asseguts a terra, amb una xarxa també a nivell de la pista.
Aquest dimecres el Barça de sitting vòlei ha disputat un partit amb les jugadores del vòlei Tiana que, és clar, també han jugat assegudes a terra. L’entrenadora d’aquest equip tan especial, Alice Ronsval, ens n’explica més particularitats:
Intercanvis com el que el Barça de vòlei a terra ha fet amb el Club Vòlei Tiana aquest dimecres no són, malgrat la riquesa d’aquests tipus de trobades, gaire habituals:
Una de les jugadores d’aquest equip és la Mònica Gil. Per a ella, poder practicar esport és fonamental per conviure amb la seva discapacitat:
El vòlei a terra també ha estat un repte per a les jugadores del Vòlei Tiana. Una d’elles, la Laia Albiol, ens en parla:
El fet que no hi hagi, ara per ara, més equips de sitting vòlei a Catalunya no és, per a la Mònica, un gran problema:
La descoberta del sitting vòlei li va canviar la seva nova vida a la Mònica, malgrat que ja practicava el vòlei abans d’haver de deixar de caminar:
El Barça de sitting volei anirà, aquest mes de juny a Itàlia, on participarà en un torneig benèfic de vòlei de platja adaptat. Mentrestant, faran altres entrenaments amb el Vòlei Tiana.
